Page 27 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

heretat el govern del citat Abu Tauri, i una altra fracció estava adscrita al territori de
Calatayud en el segle IX (Guichard 1976, 224-225 i 336). Alguns autors afirmen una pre-
sència important a la Marca de grups clànics iemenites (Chalmeta 1994, 160-161; Ballestín
1999, 52 i 62), potser ja des del principi de la conquesta musulmana, car Anbasa i Yahyà,
governadors de l'Àndalus des de 721 i 726 respectivament, eren membres de la tribu kalbí,
de la qual també formaven part el citat Sulaiman i els seus fills, i es mostraren actius a la
Marca, especialment el primer, que fou conqueridor a la Narbonesa i pactà les rendicions
dels últims visigots a Carcassona i Nimes. Podem defensar que fou en aquells anys pri-
merencs quan es produí la migració de clans iemenites cap a les terres septentrionals cata-
lanoseptimanes, entre els quals figuraria aquell al qual pertanyeren Sulaiman, Aixun i
Matruh, encara que això no ens permet acostar-nos a les dates de la seva arribada a les
contrades gironines, car pot haver estat en temps de la conquesta, abans de 720, o bé des-
prés de la pèrdua de Septimània, a mitjan segle VIII.

Per tant, i malgrat totes les mancances, sembla lògic plantejar aquesta hipòtesi: a la
segona meitat del segle VIII el territori sud-pirinenc presentaria una estructura fortament
militaritzada, on diversos qawm (tribus, fraccions o clans) haurien estat establerts en dis-
trictes concrets, per tal que els seus yunds (contingents militars), amb els caps tribals al
davant, manllevessin els serveis armats que demanava la guerra contra els francs. Per
això ens preguntem si, com sembla lògic, Sulaiman al-Arabí i els seus fills, Aixun i
Matruh, membres i d'un clan o fracció dels kalbís, una de les tribus iemenites més impor-
tants de 1'Àndalus, eren els caps del seu qawm o grup tribal establert en terres de Girona
i Barcelona, raó per la qual també comandarien el yund o contingent militar correspo-
nent, que defensaria aquest sector de la frontera. També podrien gestionar els ingressos
fiscals derivats cap als Palaus o Balads tan abundants en aquests territoris. Ara com ara
això resta en el terreny de les hipòtesis, però no deixem d'observar que el comporta-
ment d'aquests caps presenta uns trets fortament "tribals" en aquells anys, com ara la
participació sovintejada en les revoltes protagonitzades per fraccions de tribus iemenites
–ansarí i kalbí principalment– contra el poder dels emirs omeies cordovesos a la Marca
Superior. Sembla impensable aquest comportament rebel sense una sòlida base política
i militar al darrere, com la que representaven els citats qawms i yunds, així com les alian-
ces amb altres grups, àrabs, berbers, muladís i, potser, hispanocristians.
Aquestes relacions polítiques tribals amb els seus pactes també podien afectar els
grups indígenes –cristians o muladís–, tal com sembla indicar la fugida dels hispani cap
a les terres franques després de la fracassada expedició de l'any 778. En aquest sentit
ens preguntem si el citat Amrús podria ser un element de contacte entre Aixun i els ele-
ments hispans filoàrabs de Girona, quan va fer de missatger del seu amo, presoner dels
francs. Es tractava d'un personatge muladí, de família noble, criat com a patge o prote-
git del citat cap àrab, que va estar al servei d'aquest i tingué un paper destacat en la fugi-
da d'Aixun i el seu retorn a Girona; després passà al servei del seu germà Matruh fins
que l'assassinà en l'any 791. El seu nom no era àrab, era una arabització del llatí
Amorosus, que ha donat Amorós en català. Després va fer carrera militar al servei de l'e-
mir al-Hakam I –quan aquest començà a afavorir algunes grans nissagues muladís per
enfrontar-les als àrabs rebels–, i en el seu nom governà la Marca Superior; esdevingué
el tronc d'una gran família muladí de la Frontera, els Banu Amrús, molt important en els
segles IX-X, tot i que afincada lluny de Girona en aquells segles, principalment al dis-
tricte d'Osca. Ja hem vist que quan el seu amo era pres en terres dels francs, Amrús li
feia d'enllaç amb Girona i Barcelona. Això vol dir que Amrús tenia relació amb algunes
famílies muladís de la frontera de Girona i Barcelona, de les quals podria ser membre?
No podem descartar-ho, encara que els indicis són molt febles.