Page 28 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Els francs i la presa de Girona l'any 785

Les dissensions musulmanes i la fugida de molts caps hispanogots, amb els seus segui-
cis de fidels, cap a territori franc, degueren esperonar novament l'ambició de Carlemany
per consolidar una marca militar al sud dels Pirineus. Recordem en aquest sentit que l'any
781 el monarca franc havia proclamat el seu fill Lluís rei d'Aquitània –amb jurisdicció sobre
Gascunya, Tolosa i Septimània–, per tal de fer més efectiva la pressió al sud dels Pirineus.
L'any 785, la Girona musulmana va ser lliurada pels seus habitants a l'exèrcit de Carlemany,
comandat, simbòlicament, pel seu fill Lluís, que aleshores només tenia quatre anys. Les
cròniques franques –el Cronicó de Moissac i els Annales Barcinonenses– ho expliquen
molt summàriament quan diuen, per exemple, "(..)Eodem anno Gerundenses homines
Gerundam civitatem Carolo regí tradiderunt(..)" (Abadal 1986, 82-83; Salrach 1978, 11,
nota 36). La presa de Girona sembla haver-se produït pacíficament. La crònica sembla indi-
car que van ser els habitants els qui la van lliurar per voluntat pròpia. La font fa evident
que no hi havia cap guarnició musulmana, car no hi va haver cap pacte o rendició, sinó
el lliurament voluntari dels seus habitants.
L'absència de guarnició àrab a Girona, tal com sembla deduir-se dels textos, no ens
pot sorprendre, si analitzem altres tipus de fonts. Els cronistes musulmans, que també es
van fer ressò de la conquesta, l'atribueixen a les dissensions que novament enfrontaven
Aixun i Matruh, fills de Sulaiman al Arabí, amb l'emir Abd al Rahman I. El text d'al-Udrí,
que presenta algunes llacunes, sembla indicar que l'emir els destituí dels seus càrrecs de
governadors, però que els germans –o potser només Matruh–, amb els seus seguidors,
s'empararen a Saragossa, seguint les petges del que havia fet el seu pare vuit anys abans.
Però les conseqüències d'aquest acte foren fatals, perquè va ser aleshores quan "(...)l'e-
nemic s'apoderà de Girona" (Bramon 2000, 178). Aquesta relació entre el trasllat dels fills
de Sulaiman el Arabí a Saragossa i la pèrdua de Girona ja va ser indicada per l'historia-
dor Pedro Chalmeta, que va suggerir un probable debilitament de la posició dels musul-
mans a les terres gironines, car Matruh –amb Aixun o sense, això no està clar–, en des-
plaçar-se per ocupar Saragossa, degué fer-ho amb el gros del seu yund o contingent
armat, amb els seus clients, que guardaven la frontera en aquest sector. Hem d'afegir que
mentre la figura de Matruh continua documentada fins a la seva mort l'any 791, el seu
germà Aixun desapareix aleshores sense deixar rastre, encara que l'aparició del rebel
Aissó, revoltat contra els francs a la Catalunya Vella més de quaranta anys després (826-
827) hagi donat lloc a tota mena d'hipòtesis sobre la relació entre tots dos personatges,
fins avui no resoltes de manera concloent. Una font àrab, l'Akhbar madjmua, explica la
seva detenció per l'emir Abd al-Rahman l'any 781 i la mort d'Aixun a Còrdova en una
data desconeguda, quan l'emir encara era viu, per tant abans del 788 (Millàs 1987, doc.
núm. 68), la qual cosa faria impossible la seva participació en els fets contemporanis a
la presa de Girona ni en cap altre anterior al 781.
En relació al discutit personatge d'Aixun, no podem deixar de notar les contradiccions
entre les dues fonts àrabs que ens n'informen, citades més amunt; d'una banda els frag-
ments traduïts per Millàs de l'Akhbar madjmua, una font anònima de la primera meitat
del segle X, i d'altra els del Nusus de l'enciclopedista andalusí al-Udrí, que va recollir les
dades del cronistà al-Razí (primera meitat del segle X) i traduïdes per Dolors Bramon. La
primera font informa que en un moment indeterminat, entre 780 i 781, Aixun va fugir a
Narbona, on restà com a ostatge o presoner, probablement després de la mort del seu
pare, i d'on tornà poc després per participar en el setge emiral de Saragossa contra l'as-
sassí patern. En canvi la segona font, com ja hem vist, esmenta la seva captura mentre
lluitava contra els francs a prop de Girona i el seu empresonament en un lloc descone-