Page 66 - Girona abans de Girona, prehistoria.

petien d'any en any. Aquests movi-
ments transhumans anaren resseguint
els camins que tard o d'hora es con-
vertiren en llocs de comunicació. d'ha-
La uida bitatge o de mercat.
I aixi sembla ésser la história ori-
ginária de la ciutat de Girona. Efecti
dels ramaders vament, el territori de Girona, des del
Congost lins al Pla de la Creueta i al
Pla de Salt, está format per tota una
série de planells pels quals circulaven
p r millorament climátic portá l'ho- ámpliament els rius Te¡ i Onyar.
I-)me antic a una relació més íntima Aquests planells -de Campdorá, de
amb I'entorn que coneixia de feia Dalt, de l'Horta, d'en Xuncla, de Gi-
temps. La seva economia estava alte- rona- de Salt o de la Creueta- es
rada per la reducció de la cacera i el degueren formar en aquest període
retrocés de la vegetació, cosa que 1'o- del Neolític, grácies a les aportacions
bligá a agrupar la seva energia i els al.luvials del Ter i l'Onya¡ i més tard,
seus coneixements, i comenqá un al- van esdevenir les bases de 1es actuals
tre sistema de vida, més productiu i poblacions de Sarriá, el Pont Major,
més lleuger: 1a domesticació dels ani- Sant Ponq, Girona, Salt, la Creueta,
mals, especialment d'aquells que van etc. A aquests planells, regats pels
agrupats en ramats, representá una rius gironins i limitats per turonets
nova font de riquesa per a la subsis- importants -base de poblacions ar-
téncia i 1'establiment fix. Amb la con- caiques, com els poblats ibérics de
ducció dels ramats s'iniciá la vida Sant Juliá de Ramis i la Creueta-,
pastorívola i ramadera. E1s pastors s'hi devien abocar milers de ramats a
seguien els ramats d'un cantó a l'al- pasturar aprofitant els prats i deveses
tre. a la recerca de llocs rics en aigua i de 1'entorn, on devien passar llargues
prats, i segons el medi, restaven llar- temporades de l'any.
gues temporades estacionals, que re- El territori de Girona presenta

El pla de Gírona
o¡eria en el Neolític
unes cond¡c¡ons
immillorables per al
pasturatge.

*€¡[i-