Page 69 - Girona abans de Girona, prehistoria.

una bona representació amb les ne- Pla de Banyoles; es tracta d'un grup
crópolis trobades a 1a riba esqueÍa que és desconegut a les zones munta-
del Ter: la del Puig d'en Roca ila de nyoses prrlnenques.
Sant Julid de Ramis. Aquest grup dels «Sepulcres de
Ambdues foren descobertes el ma- Fossa» estan relacionats amb altres
teü any de 1955 per J. Sanz i Antoni grups d'Itália (la Lagozza) o deFnn-
Franquet, respectivament. Les exca- 9a (Chassey) pel tipus d'enterrament,
vacions arqueológiques més impor- per l'agrupació en «necrópolis» i per
tants hi foren portades a terme per F. la preséncia d'un recipient cerámic
Riuró i M. Oliva al mateix any. de boca quadrada, sense cap deco-
Aquestes dues necrópolis es tro- ració.
ben assentades uns quatre quilóme- Les excavacions arqueológiques
tres de distáncia una de l'altra, apro- posaren a1 descobert quatre enterra-
fltant una terrassa de la riba esquerra ments a Sant Juliá i 16 a1 Puig d'en
del Ter. entre la confluéncia princi- Roca, i entre els més conservats defi-
pal amb l'Onyar i l'extrem Nord de iiren el fet de la inhumació indivi-
Sarriá, i tot el conjunt arqueológic és dual, construint una fossa a terra, i de
tan igual, que ha donat peu a parlar- vegades recobrint-la amb lloses de
ne com d'un sol lloc de repós per a protecció pels costats i per 1es parts
una mateixa població, de la qual des- superiors. La fossa era de dimensions
coneixem e1s seus assentaments. reduides i estava destinada a confenir
Les necrópolis foren trobades en un sol individu -a vegades dos-,
estat molt dolent. La necrópolis del que es col.locaven en posició encon-
Puig d'en Roca fou quasi destruida gida i de costat amb 1es cames doble-
per les máquines excavadores que gades, els genolls a l'altura del pit, i
iniciaren els treballs de construcció els bragos igualment doblegats i po-
de la Llar I n fa ntil. Tot i així. els inves- sats en la mateixa direcció. Aquesta
tigadors les han utilitzades per a defi- posició fetal dels cadávers és inter-
nir una cultura que es concentra a la pretada com un símbo1 del retom a la
plana de 1'Empordá, al Gironés i al mare terra o de renaixement.

, i-,'.

E/s dos cercles
indiquen la sítuació
de les necrdpolis
pertanyents a la
cultura denominada
dels "pagesos del
pla".

xtr§l§*