Page 70 - Girona abans de Girona, prehistoria.
P. 70

tra cova, Can Sant Vicens, prop de la
                                                    de les Goges,  a Sant Juliá de Ramis,
                                                    está situada a 5 km. de Girona. a la
                                                    riba esquelra del Ter, abans d'arribar
                   Noua ocupació                    pel Congost.  La cova té dues cavitats  i
                                                    s'obre en un penya-segat  que té de
                                                    base el riu Ter. A1 principi fou utilit-
                       de Ies Goues                 zada per enterrar-hi morts, i ha donat
                                                    materials arqueológics  de tota l'Edat
                                                    del Bronze. Fou descoberta  per Palla-
                                                    rés, entre  els anys 1915-1919.
             p  r moment que enllaga  el període       En ambdues  coves,  hi realitzaren
             -l-¡Neolític  i l'Edat dels Metalls pre-  excavacions arqueológiques  F. Riuró
             senta una série d'esdeveniments  difí-  i M. Oliva.
             cils d'explicar,  ja que aquests no es    Malgrat que sempre  es diu que la
             presenten amb la mateixa intensitat o  práctica de l'agricultura i de la rama-
             en el mateix moment.  Els fenómens     deria produeixen la sedentarització  o
             culturals més importants foren el Me-  la fixació dels homes a la terra, la
             galitisme  (pedra  grossa) i el Calcolític  veritat és que  es passa  per un període
             (aprenentatge  de la metal.lúrgia del  de retrocés, reculant  a la cova i a la
             coure); ambdós tingueren  poca  reper-  vida subterránia.  No volem pas dir
             cussió a Girona.  En contraposició  al  que els habitants de les coves no fos-
             Megalitisme, que es manifesta per la   sin permanents  o intermitents.  ja que
             construcció de dólmens i es dóna       per aixó només cal controlar la caga
             principalment  al Pirineu i altres  zo-  de l'entorn i practicar la ramaderia o
             nes muntanyoses,  a la resta del terri-  l'agricultu ra incipient  i tenir coneixe-
             tori próxim a la plana de I'Empordá i  ments elementals  del tráfic comer-
             de la Selva  s'observa una nova ocupa-  cial; peró l'habitatge cavemícola  fa
             ció de les coves i llocs subterranis,  l'home dependent  de la natura i a la
             que s'utilitzen tant per viure-hi com  vegada  independent entre els seus
             per enterrar-hi  els morts.            semblants, coses que ajuden poc a
                A1 territori de Girona, prop de la  l'evolució cultural humana.  Alguna
             confluéncia  dels rius Ter i Onya¡    raó hi devia haver perqué es donés
             s'han localitzat dues coves: una és   aquest retrocés general  a tot Catalu-
             Can Simon, en el terme del Pont Ma-   nya, que va marcar tota l'Edat del
             jor,  a un quilómetre  de Girona i a la  Bronze. peró la desconeixem.
             riba dreta del Ter; fou descoberta  per   Les coves habitades del moment
             I. Macau l'any 1931,  arran del reben-  eren situades  a la periféria de la plana
             tament d'uns dipósits naturals d'ai-  de I'Empordá i de la Selva, i les de
             gua que s'acumulen  a I'interior  del  Girona  es troben  en el punt de con-
             massís calcari  conegut com «/es gru /es  fluéncia  entre elles. La característica
             de Can Simon>>-  L'entrada  és estreta,  de les coves de Can Simon i de Can
             peró a dins té cavitats importants. Els  Sant Vicms és la d'ésser estrictament
             materials arqueológics  trobats perta-  sepulcrals.  Les coves sepulcrals  són
             nyen a l'época  de transició entre el  defrnides  com a llocs d'enterrament
             Neolític i l'Edat de Bronze, i fou uti-  d'inhumació col.lectiva,  on es poden
             litzada  com  a lloc d'enterrament. L'al- trobar indiüduus  adults.  joves i in-


              *egi§-
             §
   65   66   67   68   69   70   71   72   73   74   75