Page 67 - Girona abans de Girona, prehistoria.

una harmonia entre valls i turons que cerámics que s'han trobat i dels quals
limiten fácilment camins que unei- podem deduir que la gent del Puig
xen terrenys aptes per al conreu i per d'en Roca, de Sant Juliá de Ramis i
a 1'assentament- dels Sepulcres de Fossa ocupaven e1s
D'aquesta época inicial, on s'ob- planells de Girona temporalment, i
serva una nova explotació de l'entorn que practicaven l'agriculrura: eines
iun canvi sistemátic de l'economia, de sí1ex per a segar, molins de granit
només coneixem les necrópolis de per a la mdlta dels cereals... els estris
Sant Juliá de Ramis i del Puig d'en fets d'ossos d'ovicaprins en forma de
Roca. No sabem res dels seus pobles punxons i els penjolls de carculla
corresponents, peró sí sabem que els manifesten els seus coneixements so-
pastors van deixar molt pocs rastres bre la domesticació dels animals i la
de la seva cultura material i que les recol.lecció del marisc, així com el
ofrenes als seus mofs eren riques. ja coneixement complex que tenien de
que comportaven tota la seva propie- la cerámica mitjanqant diversos pro-
tat. Eren justament ofrenes funerá- cediments, com ara la tritu¡ació de
ries les eines i joies. estris i recipients minerals, 1'elecció d'aquests i de l'ar-
gila, la barreja dels elements indis-
pensables, la creació de la forma, la
deshid¡atació, la dessecació i la coc-
És més tácil contrclar els animals ció del recipient; i tot aixó per a la
que haver-los de cagar. La
ramaderia lou un grun canv¡ en conservació, cocció i menja dels ali
I'estratágia de viurs dels humans. ments.

r§!§*§1