Page 68 - Girona abans de Girona, prehistoria.

de parella agrupats en «necrópolis».
Sembla que es tracta del ritual més
empfat en época neolítica, especial-
ment a 1es zones baixes i planeres,
Els sepulcres peró mai no s'han trobat prop d'a-
quests sepulcres els vilatges o assen-
taments on devien viure els que hi
de fossa foren enterrats. Aixó va donar peu a
denominar-los gent de la «cultura
dels Sepulcres de Fossa». Tanmateix,
del seu aixovar funerari es pot deduir
E L útu funerari més antic conegut la seva activitat económica i llur ma-
l-¡ és el de la inhumació, és a dir nera de viure, completament diferent
l'enterament íntegre del cadáver, i de la dels caqadors d'époques més
ha estat relacionat amb les creences antigues. Aquest aixovar funerari es
del «doble». de la «supervivéncia» i componia d'estis'. ganiyets de silex,
de la «reinaxenga». destral de pedra polida, m olins1' d'ar-
No és fins al Neolític M ¡rjá (1500- zes: puntes de fletxa de silexi d'objec-
2500 aC) que apareixen una série de tes personals, com punxons d'ossos
sepulcres d'inhumació individual o fets d'oücaprins i de recipients cerd-
,?xics que contenien restes d'alimenta-
ció. Tot aquest conjunt crida l'atenció
per la seva varietat i novetat, cosa que
portá el professor Tarradell a deno-
minar aquesls grups com «els page-
sos del pla»,ja que sempre apareixen
en zones baixes del litoral catalá.
Les restes més antigues per enter-
ra¡ els morts són precisament els d'a-
questa cultura, de la qual Girona té
Plat de boca
quadrada trcbat per
Francesc Biuró a la
necrópolis del Puig
d'en Roca que ha
permés relacionar la
cultura dels homes
que hi loten
enterrats amb la
d'indrets de Franga ¡
Itál¡a.
Aquest home lou
enterrat ta més de
cinc mil anys al Pu¡g
d'en Roca, ¿es seves
restes toren
trobades en les
excavac¡ons tetes
I'any 1955.