Page 34 - Ίστοριών τα σωζόμενα • Historias (Libros I-IV)
P. 34

ἐπισπασαμένων Πύρρον, τῷ πρότερον ἔτει τῆς  atemorizaron por ello, y se atrajeron a Pirro; fue en
       τῶν  Γαλατῶν  ἐφόδου  τῶν  τε  περὶ  Δελφοὺς  el año anterior al de la expedición de los galos que
       φθαρέντων καὶ περαιωθέντων εἰς τὴν Ἀσίαν,  fue aniquilada en Delfos, y ellos se vieron forzados
       [6] Ῥωμαῖοι Τυρρηνοὺς μὲν καὶ Σαυνίτας  ὑφ᾽  a navegar hacia Asia. 6 Los romanos, tras someter
       αὑτοὺς πεποιημένοι, τοὺς δὲ κατὰ τὴν Ἰταλίαν  a los etruscos y a los samnitas, tras haber vencido,
       Κελτοὺς πολλαῖς μάχαις ἤδη νενικηκότες, τότε  además, en muchas batallas a los celtas de Italia,
       πρῶτον  ἐπὶ  τὰ  λοιπὰ  μέρη  τῆς  Ἰταλίας  atacaron  entonces  por  primera  vez  las  partes
       ὥρμησαν,  οὐχ  ὡς  ὑπὲρ  ὀθνείων,  ἐπὶ  δὲ  τὸ  restantes  de  ella.  No  era  su  intención  hacer  la
       πλεῖον  ὡς  ὑπὲρ  ἰδίων  ἤδη  καὶ  καθηκόντων  guerra  por  un  territorio  extranjero,  sino,  en  la
       σφίσι  πολεμήσοντες,  ἀθληταὶ  γεγονότες  mayoría de las veces, por algo que ya era suyo y les
       ἀληθινοὶ τῶν κατὰ τὸν πόλεμον ἔργων ἐκ τῶν  pertenecía. Sus contiendas contra samnitas y galos
       πρὸς τοὺς Σαυνίτας καὶ Κελτοὺς ἀγώνων. [7]  habían  convertido  a  los  romanos  en  verdaderos
       ὑποστάντες δὲ γενναίως τὸν πόλεμον τοῦτον  campeones en las acciones de guerra. 7 Sostuvieron
       καὶ τὸ τελευταῖον τάς τε δυνάμεις καὶ Πύρρον  bravamente  estas  hostilidades,  y  acabaron  por
       ἐκβαλόντες  ἐκ  τῆς  Ἰταλίας  αὖθις  ἐπολέμουν  desalojar de Italia a las fuerzas de Pirro; guerrearon
       καὶ  κατεστρέφοντο  τοὺς  κοινωνήσαντας  de  nuevo  y  destrozaron  a  los  que  habían  hecho
       Πύρρῳ  τῶν  πραγμάτων.  [8]  γενόμενοι  δὲ  causa  común  con  él.  8  Se  convirtieron,  pues,  en
       παραδόξως        ἁπάντων        ἐγκρατεῖς       καὶ  dueños de todo, contra lo que cabía esperar, ya que
       ποιησάμενοι  τοὺς τὴν Ἰταλίαν οἰκοῦντας  ὑφ᾽  sometieron  a  todos  los  habitantes  de  Italia,
       αὑτοὺς  πλὴν  Κελτῶν  μετὰ  ταῦτα  πολιορκεῖν  excepción  hecha  de  los  galos.  Y  a  continuación
       ἐνεχείρησαν τοὺς τότε κατέχοντας τὸ Ῥήγιον  emprendieron  el  asedio  de  los  romanos  que
       Ῥωμαίους.                                             entonces dominaban en Regio .
                                                                                             24

       7  [1]  ἴδιον  γάρ  τι  συνέβη  καὶ  παραπλήσιον  7  Mesina  y  Regio,  ciudades  fundadas  a  ambos
       ἑκατέραις ταῖς περὶ τὸν πορθμὸν ἐκτισμέναις  lados  del  estrecho,  habían  sufrido  una  suerte
       πόλεσιν: εἰσὶ δ᾽ αὗται Μεσσήνη καὶ Ῥήγιον. [2]  singular y semejante. 2 Por lo que atañe a Mesina,
       Μεσσήνην  μὲν  γὰρ  οὐ  πολλοῖς  ἀνώτερον  en una época no muy anterior a los hechos de que
       χρόνοις τῶν νῦν λεγομένων καιρῶν Καμπανοὶ  ahora nos ocupamos, los campanos, que actuaban
                                                                                                              25
       παρ᾽  Ἀγαθοκλεῖ  μισθοφοροῦντες  καὶ  πάλαι  como mercenarios a las órdenes de Agatocles , y
       περὶ τὸ κάλλος καὶ τὴν λοιπὴν εὐδαιμονίαν τῆς  que antes se habían visto cautivados por la belleza
       πόλεως ὀφθαλμιῶντες ἅμα τῷ λαβεῖν καιρὸν  y por las demás ventajas de la ciudad, así que se les
       εὐθὺς     ἐπεχείρησαν       παρασπονδεῖν:        [3]  presentó  una  ocasión  favorable  resolvieron  de
       παρεισελθόντες δ᾽ ὡς φίλιοι καὶ κατασχόντες  inmediato  violar  las  treguas;  3  entraron  como
       τὴν πόλιν οὓς μὲν ἐξέβαλον τῶν πολιτῶν, οὓς  amigos, se apoderaron de la población, expulsaron
       δ᾽ ἀπέσφαξαν. [4] πράξαντες δὲ ταῦτα τὰς μὲν  a unos ciudadanos y degollaron a otros. 4 Después
       γυναῖκας καὶ τὰ τέκνα τῶν ἠκληρηκότων, ὥς  de hacer esto, tomaron a las mujeres y a los hijos de
       ποθ᾽  ἡ  τύχη  διένειμεν  παρ᾽  αὐτὸν  τὸν  τῆς  aquellos a quienes habían desposeído tal como la
       παρανομίας  καιρὸν  ἑκάστοις,  οὕτως  ἔσχον:  Fortuna  se los distribuyó en el momento mismo
                                                                     26
       τοὺς  δὲ  λοιποὺς  βίους  καὶ  τὴν  χώραν  μετὰ  del  crimen;  luego  se  repartieron  las  riquezas
       ταῦτα  διελόμενοι  κατεῖχον.  [5]  ταχὺ  δὲ  καὶ  restantes, y todo el territorio, y se  quedaron con
       ῥᾳδίως  καλῆς  χώρας  καὶ  πόλεως  ἐγκρατεῖς  ello. 5 Como se apoderaron rápida y fácilmente de
       γενόμενοι  παρὰ  πόδας  εὗρον  μιμητὰς  τῆς  un hermoso país y de una bella ciudad, no tardaron


     24  La situación es clara: los romanos acudieron a asediar a otros romanos que, mandados por Decio, habían logrado hacerse
     con el dominio de la ciudad de Regio mediante una traición.
     25  Agatocles es el tirano de Siracusa con el título de rey.
     26  Además de lo dicho en la nota 15, un amplio estudio sobre la Fortuna en Polibio puede verse en DÍAZ TEJERA, Polibio,
     páginas XCI-XCVII.
   29   30   31   32   33   34   35   36   37   38   39