Page 86 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

fica precisament la desena part. En època carolíngia hem de distingir aquest tribut ecle-
siàstic del dècim que cobrava l'Estat sobre els rendiments fiscals dels termes atorgats a
l'Església (bisbats i monestirs).

Conclusions

L'estudi de la documentació altmedieval gironina permet fer una aproximació als
aspectes més significatius de la seva activitat econòmica.
Un primer punt plantejat fa referència a la consideració de la ciutat, des del punt de
vista econòmic, com un centre tributari i de consum per part dels estaments dirigents,
encapçalats pels comtes i el bisbes, o bé l'apreciació d'activitats mercantils –els mercats–
com a exemple del dinamisme econòmic urbà. Sobre aquesta qüestió sembla pesar molt,
abans del segle XI, la importància dels nuclis de poder amb els seus nombrosos segui-
cis i clienteles, sedentàries o itinerants, que determinen un gran percentatge de pobla-
ció que vivia sota l'aixopluc del bisbe i del comte, especialment del primer. El nombre
i la grandària dels termes suburbans afectats als bisbes –Parietes Ruffini, Castellum
Fractum–, i als comtes –Pla de Girona, Palau-sacosta– sembla adobar aquesta hipòtesi:
les seves rendes finançaven els estaments dirigents urbans i els seus clients.
La forta relació de la ciutat amb el seu entorn rural ens descobreix una relació camp
molt estreta en el cas de Girona. No hem d'oblidar la importància dels espais agrí- -ciutat
coles intramurs –horts, oliveres, fruiters... –, així com les referències als ingressos ecle-
siàstics que parlen de la importància dels treballs agrícoles com a font d'activitats i de
rendes per als gironins. La proximitat d'un rerepaís agrícola amb espais hortícoles impor-
tants –els recs del Monar, de la Menola, de Cuguçacs o de l'Areny–, sens dubte orientats
al consum urbà, remarcava encara més aquesta relació de dependència.
La tributació és una de les poques fonts que permet identificar les activitats econò-
miques. Els pasquers i teloneus permeten descobrir la importància dels mercats, ben
identificats a Girona des de principi del segle IX, encara que els preus semblen força
controlats. Els censos ens descobreixen una activitat productiva poc coneguda en la
mesura que desconeixem la seva naturalesa pel que fa als contribuents urbans, la qual
cosa ens impedeix dir gaire res sobre la població artesana, comerciant o la que fornia
els diversos serveis dels grups dirigents urbans –laics o religiosos–. Finalment, els del-
mes ens tornen la imatge de les activitats agrícoles que fonamentaven el manteniment
de la parròquia episcopal, que s'escampava força enllà de les muralles de Girona.