Page 81 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

des en la primera meitat, en què el diner servia principalment com a mesura de valor
dels béns o drets intercanviats (Martí 1997, 30-32). Sembla evident, malgrat les limita-
cions de la documentació, que la monedització de les relacions socials va fer un bon pas
endavant al llarg del segle X, i aquest fet hauria estat encara més rellevant a ciutats com
Girona, certament a causa de l'increment de les activitats mercantils, però també a causa
de l'increment monetari de les relacions de servei entre els grups dirigents —bisbes, com-
tes, nobles, canonges...— i les seves clienteles.

Ciutat i activitat agrària

Una de les activitats econòmiques documentades a Girona és l'agrària, encara que això
pugui semblar sorprenent en una ciutat ben reclosa dins les seves muralles. Però es tracta
d'una activitat més ben documentada que qualsevol altra. Encara que sigui en el segle HI
trobem espais intramurs on les edificacions coexistien amb plantacions diverses; i aquesta
situació d'urbanisme menys dens encara devia ser més remarcable en els segles anteriors,
car podem documentar un procés de densificació urbana des de la fi del segle X.
En el sector alt de la ciutat, cap al castell de Gironella, s'esmenta una venda l'any
1064. Es tractava d'un gran espai, car a més de cases hi havia terres, arbres (segurament
fruiters) i vinyes (Canal et al. 2003, 215-217). Evidentment es tracta d'una notícia poste-
rior a l'any 1000, però la major edificació esdevinguda a Girona des de principi del
segle XI ens fa pensar que un lloc de la ciutat on encara es mantenien espais agrícoles
ja existien un segle abans.
Un exemple d'aquesta continuïtat en l'explotació agrícola intramurs entre els segles X
i XI el trobem en un conjunt de propietats esmentades prop de la porta sud de la ciu-
tat. L'any 979 es va vendre un solar intramurs que tenia al sud la muralla i la torre (ves-
comtal) i que estava ocupat per una casa i un vinyar (Canal et al. 2003, 177-182). L'any
1042 s'esmentava el mateix solar que ocupava tota una illa de cases d'amplada, ocupat
per un edifici i arbres de diversos gèneres, segons diu el document (Martí 1997, 239).
Tots els propietaris eminents d'aquests solars eren clergues, per això pensem que la fun-
ció de mantenir l'explotació agrícola, sens dubte intensiva en aquests espais intramurs,
estaria en mans dels propietaris útils, tinents o llogaters residents a les mateixes cases.
El millor testimoni de l'existència d'una població urbana relacionada amb l'agricultu-
ra el trobem en un document tardà, sense data, però que pels noms dels personatges
citats podem situar cap a 1020-1030. Tracta del record dels pactes o convenis sobre el
repartiment dels delmes i primícies de la parròquia episcopal, que aleshores es trobava
en procés de divisió entre els clergues de la seu de Santa Maria i els de Sant Feliu. Els
signants eren els sagristans de la seu i els abats Blidguer —citat des de 1017— i Berenguer
que establiren "(...)homines qui habitabant intra muros ciuitatis Gerunde de ipsa labo-
ratione quam faciebant( ..) cum illorum bobus extra muros predicte ciuitatis et de illo-
rum omnes alias laborationes tam depane et de vino quam de carne sancte Marie sedis
Gerunde habebat exinde decimas et primitias. Et quando predicti habitatores non habe-
bant boyes et ipsam laborationem faciebant alü homines qui habitabant extra muros pre-
dicte ciuitatis habebant ipsam medietatis et aliam medietatem sanctum Felix(...)" (Martí
1997, 340). És a dir, quan els homes que vivien dins els murs fessin les laborationes amb
els seus bous (les llaurades), de tota la producció de pa, vi i carn que n'obtinguessin,
seria Santa Maria la que tindria dret als delmes i les primícies. En canvi, quan aquestes
mateixes feines i productes les fessin habitants que no tenien bous o que habitaven
extramurs —però sempre dins el terme parroquial—, els drets es repartirien a mitges entre
Santa Maria i Sant Feliu.