Page 76 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

tori, restituint una imatge d'aquella ciutat més allunyada dels tòpics "decadentistes"
(Lepelley (ed.) 1996; Jehel i Racinet 1999).
Una remarca inicial: la documentació dels segles IX i X –si més no la que tenim a
Girona– no tenia com a finalitat descriure o citar les activitats econòmiques desenvolu-
pades en l'entorn urbà. Debades cercarem informacions sobre artesans, constructors,
productes o cines, i ben poques sobre els comerciants o els preus. Malgrat la naturale-
sa diversa de la documentació conservada a Girona –preceptes reials, papals i actes judi-
cials en el segle IX; vendes, donacions i testaments a partir del X–, els seus protagonis-
tes són, gairebé sempre, bisbes, comtes, clergues o nobles, amb una modesta presència
de propietaris agrícoles, jueus i gairebé nul•la d'altres ciutadans. La finalitat d'aquests
documents no era econòmica: tractaven generalment de la jurisdicció o domini eminent
sobre termes o fraccions d'aquests i dels seus rendiments, generalment de naturalesa fis-
cal. Per això són les relacions fiscals o tributàries –i els litigis sobre aquestes– que man-
tenien les autoritats sobre el territori aquelles que més netament es dibuixen en la docu-
mentació, mentre que les activitats urbanes més clàssiques com la construcció, l'artesania
o el comerç només apareixen de manera indirecta, en la mesura que hom produeix,
comercialitza i consumeix, encara que només sigui per a una part reduïda de la socie-
tat, els grups dirigents receptors dels excedents. Malgrat tot, podem establir algunes con-
clusions prou fermes sobre aquestes qüestions. Per exemple, les referències, relativa-
ment abundants, als impostos i serveis percebuts per les autoritats públiques indiquen,
indirectament, una activitat social i econòmica força més rica i complexa del que sem-
pre s'ha dit, com veurem tot seguit. També els preus de les vendes ens donaran indicis
sobre l'abast i les limitacions de la circulació monetària.
Un altre factor que dificulta la nostra recerca és l'escassa presència de l'autoritat epis-
copal dins els murs de Girona, fins ben avançat el segle X. Si tenim en compte que gran
part de la informació prové dels arxius eclesiàstics, no podem deixar de senyalar la difi-
cultat plantejada per aquesta absència. Girona va ser una ciutat sota poder reial i comtal
i només des de la darreria del segle X l'entrada episcopal intramurs, amb l'aparició d'un
registre documental eclesiàstic, ens permet albirar algunes de les seves característiques.

Ciutat tributària o ciutat mercantil?

La importància de la documentació de naturalesa "fiscal", especialment en el segle IX,
i la migrada presència d'activitats mercantils documentades, ha fet plantejar diverses
hipòtesis sobre l'equilibri entre els sectors "públic" o "tributari" i el "privat" o "mercan-
til" al llarg de l'alta edat mitjana europea, un debat igualment aplicable a l'entorn urbà
com al rural. En certa mesura es tracta d'un fals debat que amaga una visió massa "con-
temporània" d'aquestes qüestions, que fa més de mil anys es manifestaven d'una mane-
ra molt diferent i més integrada. En qualsevol cas, és evident que la manca d'informació
sobre les activitats "privades" ens obliga a plantejar-nos les raons d'aquestes mancances,
tan evidents a Girona com a moltes altres ciutats.
Per a diversos autors, com el francés Guy Bois, no ens pot sorprendre aquesta manca
d'informació, car a les ciutats altmedievals, abans del segle XI, gairebé no es duien a
terme aquelles funcions econòmiques que avui considerem de "mercat", és a dir d'in-
tercanvi lliure de valors: mercaderies a canvi de diners o d'altres mercaderies (Bois 1991,
97-101). L'artesanat i els comerciants locals, sobre els quals les fonts gironines dels
segles IX i X –com a la resta d'Europa– gairebé no diuen res, però que sens dubte exis-
tien, portarien a terme les seves activitats integrats dins les clienteles al servei de les ins-
titucions urbanes privilegiades, o sigui al servei del comte i el seu seguici, el bisbe i la