Page 80 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

2003, 282-283, 309-310, 333-334). Resulta lògic preguntar-nos, en aquest context, si
podem utilitzar l'activitat econòmica com un indicador de la vitalitat urbana, car aques-
ta pot estar més vinculada a les funcions de la ciutat com a centre de direcció política i
religiosa –episcopal i comtal–, tal com ens diuen els documents. Però aquesta direcció
també tindria un sentit econòmic, car aquests poders també tenien una gran capacitat
per prendre decisions –productives, tributàries i distributives– sobre l'entorn rural.
Sigui quina sigui la ponderació que fem de les funcions urbanes, nosaltres pensem
que la funció de centres tributaris de les ciutats tardoantigues i altmedievals era deter-
minant i d'altra banda la més ben documentada, a tot arreu i també en el cas de Girona.
Fixem-nos com després de la crisi urbana baiximperial només es mantingueren com a
centres urbans –a l'Europa meridional– aquells on es donava la presència d'un bisbe i
un comte, especialment del primer, que sembla el principal receptor de tributs, la qual
cosa ens porta a relacionar la subsistència de la ciutat amb la gestió i consum de rendes
públiques. Ara bé, portar aquests plantejaments "fiscalistes" fins al límit resultaria exces-
siu, car sabem que a Girona, com a moltes altres ciutats, s'hi feien mercats, dins i fora
dels seus murs, com a molts altres llocs del comtat i del bisbat. Des de principi del
segle IX els preceptes reials esmentaven els drets ingressats pels bisbes als mercats, com
el terç del teloneum percebut en els mercats, citat a Girona des de 834, i cobrat als mer-
caders, com s'encarregava de precisar la butlla papal de 1002. 1 aquestes activitats mer-
cantils fiscalitzades pels teloneus devien ser prou importants, car coneixem el litigi que
l'any 842 va enfrontar el comte Alaric d'Empúries amb el bisbe Gotmar de Girona pel
terç del citat impost sobre els mercats dels comtats d'Empúries i Peralada (Marquès 1993,
107-110). Sembla evident que l'activitat comercial en el segle IX era prou important per
provocar un aferrissat litigi sobre una part de la seva tributació.
És clar que mercats i mercaders jugaven un paper gens menyspreable dins l'economia,
encara que la seva activitat probablement no resultava gaire lliure, en part a causa dels
impostos cobrats directament, però també pels preus taxats. En relació a aquesta darrera
qüestió no podem oblidar les nombroses referències documentades de preus d'alous o
béns immobles, indicats en lliures i sous, però pagats en productes; fórmules com ade-
rato et definitio pretio, citat fins al 925-930, o in rem ualentem (en coses que ho valguin),
utilitzada a les vendes al llarg del segle X indiquen que els diners, que també circulaven,
eren utilitzats com a mesures de compte per valorar els béns o productes que s'intercan-
viaven en les operacions, el preu dels quals era establert prèviament. També es devien
utilitzar els sous i diners per valorar els impostos –com els censos i els delmes– quan
aquests eren generalment pagats en productes. Tot plegat fa evident l'existència d'uns
preus taxats, de caràcter públic, que també poden haver afectat els productes i béns de
consum distribuïts en els mercats, si més no en alguns casos. Els seus preus devien ser
controlats mitjançant uns impostos, com els teloneus satisfets pels mercaders. Sembla evi-
dent que aquestes funcions de control, més fiscal que mercantil, deurien ser efectuades
per funcionaris públics, o bé per arrendataris que haurien comprat el dret a cobrar-los.
En relació a la circulació de moneda gironina hem de fer notar l'escàs nombre de
peces documentades en el segle IX, sempre amb el nom dels emperadors i reis, en con-
trast amb les dotzenes de diners de plata datats en el segle X (Balaguer 1999, 23-39).
Malgrat la migradesa de les fonts, no hi ha dubte que al llarg d'aquell segle augmentà la
intensitat de la circulació monetària, un fet que podem relacionar amb la concessió del
dret d'emissió al bisbe de Girona des de 934. Es fácil, però també simplista, relacionar
el progrés de l'economia urbana amb aquesta circulació, però és indiscutible que des de
mitjan segle X podem constatar l'augment del nombre d'operacions de venda en què el
preu es paga en moneda, en contrast amb l'important nombre de permutes documenta-