Page 79 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

maven els productes provinents de les rendes o tributs rurals i els consumien dins la ciu-
tat. Encara que també podria tractar-se, atès el seu veïnatge amb la plaça del Mercadell,
de llocs relacionats amb el petit mercat que s'hi desenvolupava; en aquest cas, la funció
dels rebosters esmentats estaria més relacionada amb l'activitat comercial, sense poder
excloure una combinació de les dues explicacions.

Aquests plantejaments "fiscalistes" sobre les funcions econòmiques de la ciutat alt
troben el seu contrapunt en la historiografia que planteja la decadència i renai- -medieval
xement en funció de les seves activitats mercantils i del context internacional. Aquest
punt de vista, que gaudeix duna gran tradició, ja va ser exposat per Henri Pirenne que
va relacionar la decadència de les ciutats antigues amb la davallada del comerç medite-
rrani des de la segona meitat del segle VII (Pirenne 1972) i, amb més o menys matisos,
és defensat per un bon nombre d'historiadors, en concret pels especialistes en història
econòmica. En aquest sentit podem considerar el que han dit Stéphan Lebecq i altres
autors en una valuosa síntesi sobre l'economia medieval europea (Contamine et al.
2000). L'enfocament econòmic del treball fa que la dinàmica de la ciutat altmedieval al
sud d'Europa sigui relacionada principalment amb els cicles comercials, sobre el desen-
volupament dels quals entre els segles VII i X l'estudi ofereix una de les contribucions
més importants seguint la petja que va deixar Georges Duby fa més de 30 anys (Duby,
1978), encara que el seu estudi se centrava principalment en el món rural.
A grans trets, els autors remarquen la difícil supervivència de les ciutats tardoroma-
nes entre els segles V i VII, tot relacionant-la amb el retrocés de l'economia d'intercan-
vi, encara que no menyspreen el paper de l'Església i els bisbes en el manteniment de
la vida urbana (Contamine et al. 2000, 38-42). Aquest estancament es perllongaria, al sud
d'Europa, al llarg del segle VIII (Contamine et al. 2000, 70-71). La millora encara no seria
gaire significativa en el segle IX i principi del X a causa de l'abast de les asseifes sarraï-
nes i la migradesa dels intercanvis comercials. En aquest punt podem estar força d'acord,
car la Girona de la segona meitat del segle VIII i principi del IX manifesta molts signes
d'activitat militar —cinc setges coneguts, renovació de les muralles, aixecament d'una
nova catedral intramurs—, que poden indicar entrebancs greus en el seu creixement eco-
nòmic. Només des de mitjan segle X serien evidents els signes d'un creixement urbà,
especialment en els burgs extramurs de les ciutats meridionals (Contamine et al. 2000,
85-88), que en el cas de Girona caldria confirmar arqueològicament al voltant de l'es-
glésia de Sant Feliu. Si bé els autors no ignoren la importància de la ciutat com a seu
del poder —bisbes i comtes— en tot moment el cicle econòmic urbà el relacionen amb els
alts i baixos de l'activitat comercial, a llarga i curta distància.

En relació al vincle entre la ciutat i les seves funcions econòmiques més "clàssiques"
—artesanat i comerç— ens podem plantejar si aquesta visió, que resulta pertinent en l'a-
nàlisi de les ciutats baixmedievals i posteriors, no ho es tant pel que fa a les ciutats anti-
gues i tardoantigues —del primer mil-lenni de la nostra era. Coneixem moltes dades
arqueològiques i documentals que ens parlen d'una dispersió rural d'aquestes activitats;
sabem per exemple que molts mercats es desenvolupaven en un entorn plenament rural,
com ara el mercat d'Anyells, al Baix Empordà (Martí 1997, 326). Tots els diplomes i but-
lles reials i papals atorgats als bisbes gironins esmentaven els diversos mercats on es
cobraven els teloneus i només un tenia lloc a la ciutat de Girona. L'escàs però significa-
tiu coneixement de les activitats artesanals que permet la documentació ens parla de
molins i fargues escampats pel territori i estretament lligats al seu entorn rural, pel que
sembla, especialment els citats a prop de Girona, a les ribes del Ter i recs immediats com
el Comtal o el de la Menola, citats ja en els documents des dels segles IX i X i on ja es
feia evident la capacitat de control de comtes i bisbes sobre la producció (Canal et al.