Page 75 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Les activitats econòmiques i la fiscalitat a
la Girona altmedieval (s. IX-XI)

Permanència i canvi de les estructures econòmiques tardoantigues
en la ciutat altmedieval

Quan observem les aportacions a l'estudi de l'economia de les ciutats catalanes en l'è-
poca altmedieval (segles VIII-XI), no podem deixar de constatar que els nostres conei-
xements són molt migrats. Gran part de la investigació més recent s'ha centrat en l'estu-
di topogràfic i arqueològic, terreny en el qual ciutats com Girona comencen a oferir uns
resultats remarcables, però en el camp econòmic i social, estretament lligat a l'anterior
per la insuficiència de les fonts escrites, els resultats són encara massa insuficients. Només
cal veure les darreres síntesis ofertes per Gaspar Feliu (Feliu 1998, 252-269), Jordi Bolòs
(Bolòs 1999, 383-391) o Philip Banks (Banks 1999, 65-71) per adonar-se de les nostres
mancances. Més enllà de les valoracions generals encara no estem en condicions d'ofe-
rir, per exemple, una visió del ventall i la ponderació dels diversos sectors econòmics
urbans o 1'establirnent de perioditzacions o hipòtesis sobre els cicles econòmics, més
enllà de la represa econòmica detectada en els anys centrals del segle X, per exemple.
En aquest punt, pensem que el nivell de coneixements que hem assolit sobre la
Girona d'aquella època ens permet fer un apropament més precís a la qüestió del paper
econòmic de les ciutats altmedievals i de la seva relació amb els poders públics. Caldrà
tenir present, no obstant, algunes consideracions prèvies.
En primer lloc, per què ens situem en el marc cronològic dels segles IX a 1'XI? És
una etapa molt singularitzada de la història catalana, definida fins a les darreries del
segle X com l'època carolíngia, que se situa des de la conquesta de la Catalunya Vella
a les darreries del segle VIII i principi del IX, fins als inicis de la feudalització ben iden-
tificats en la primera meitat del segle XI. Deixant de banda la periodització històrica
convencional, a nosaltres ens interessa la possibilitat d'observar els indicis evolutius
que mostraven ciutats com Girona, on pensem que en ple segle IX encara es mante-
nien moltes estructures procedents de l'antiguitat tardana –el baix imperi romà i el
regne visigot–, modificades en mida encara poc coneguda pels musulmans en el
segle VIII i renovades per la monarquia carolíngia, però on començaven a manifestar-
s'hi, des del segon quart del segle IX, els signes de descomposició de l'autoritat reial i
la presa del poder dels comtes i bisbes, estructurat mitjançant mecanismes prefeudals
apareguts en el X. Molts d'aquests processos tingueren un aspecte econòmic cabdal,
com tindrem ocasió de veure.
En segon lloc, cal definir allò que entenem per activitat econòmica quan parlem d'una
ciutat altmedieval. Caldria matisar primerament quines característiques internes presen-
tava aquesta des del punt de vista urbanístic i topogràfic, per exemple, amb la definició
de la seva xarxa urbana, del seu perímetre emmurallat o dels possibles ravals, dels cen-
tres de poder com els castells, la catedral o els palaus comtal i episcopal, així com les
relacions entre els seus pobladors, especialment entre els grups dirigents i els produc-
tius. Però també cal remarcar les relacions externes, aquelles que la ciutat mantenia amb
el seu entorn proper i llunyà, d'acord amb el seu paper de centre religiós del bisbat, de
centre polític del pagus o comtat, de centre comercial d'una àrea de mercat més o menys
extensa amb les rutes comercials que la lligaven amb altres centres, i també de centre
agrícola, car la ciutat altmedieval també se significava com un centre de gestió agrora-
madera i, en alguns casos, de producció. Autors especialitzats en la història urbana han
remarcat la funció "central" de la ciutat tardoantiga i altmedieval en relació al seu terri-