Page 71 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

terme de Girona, separada en gran part de la resta de la ciutat des de la creació de l'a-
lou de Sant Pere de Galligants (Canal et cal. 2003, 238-240).

La pervivència dels límits altmedievals

Amb l'excepció del límit occidental de la ciutat amb el riu Onyar, que va ser superat
en el segle XII, el dibuix del terme altmedieval de Girona va mantenir una considerable
resistència als canvis, en alguns casos fins a la segona meitat del segle XX. Això és espa-
cialment evident a orient, on Girona afrontava amb els termes de Sant Daniel i Vila-roja
ja a principi del segle XI, i sens dubte des d'abans, i encara ho feia a mitjan segle XX,
quan el límit terme municipal de Sant Daniel, que havia integrat Vila-roja, resseguia la
carena muntanyosa de les Pedreres fins a arribar a l'Onyar, prop del Pontem Fretum, on
avui hi trobem el pont de la Font del Rei. L'annexió d'aquest terme a Girona en 1963 va
significar la desaparició d'un límit mil-lenari.
Pel sud el terme de Girona va incorporar successivament els del Pla de Girona
(Gironella del Pla) i Palau-sacosta en èpoques molt diferents. La Gironella del Pla —al sud
de l'actual carrer de la Creu— mantingué la seva individualitat tal com mostren les diverses
talles o fogatges medievals; no podem donar la data exacta de la seva annexió, però els
fogatges del segle XVI encara l'esmentaven com un terme independent, mentre la talla de
1651 el citava incorporat al terme urbà (Clara 1982, 84). Per la seva banda Palau fou terme
diferenciat i municipi des del segle XIX fins la seva annexió a Girona en 1960.
Pel costat occidental, després d'haver incorporat els termes de l'altra banda de l'Onyar
—Mercadal i Cuguçacs— en unes dates indeterminades del segle XII —segurament al
començament—, Girona limità amb la parròquia i després municipi de Santa Eugènia fins
a la seva annexió en 1958.
Pel nord Girona ha mantingut els límits amb el Ter, l'extrem septentrional del carrer
de Pedret —on hi havia la font del mateix nom—, i la coma o pla enlairat de Montjuïc fins
ben entrat el segle XX. Recordem que es tractava d'uns límits ja citats en els documents
reials d'enfranquiment dels gironins a la fi del segle XII, però sens dubte eren molt més
antics. Pel que fa a Orta-Pont Major i Campdorà-011eda, als termes situats a la dreta del
Ter, sabem que eren termes que mantingueren llur autonomia molt de temps; en el cas
de Campdorà, malgrat la seva integració parroquial a Santa Eulàlia Sacosta (terme de
Girona), sempre mantingué una personalitat com a terme o villa diferenciada i mai no
fou computada com una part de Girona a cap talla o fogatge medieval o modern. En el
segle XIX, amb la constitució dels municipis s'integrà a Celrà, fins a la seva segregació i
annexió a Girona en 1974. El mateix podem dir del Pont Major, que trigà a fossilitzar
aquest nom, car fou conegut amb nom diversos com Orta, Montjuïc o Pla de Casals.
Restà fora de l'àmbit municipal gironí segons els fogatges i talles fins al segle XVI; en
canvi ja figurava dins els límits gironins al fogatge de 1651.
A l'esquerra del Ter la incorporació dels seus termes a Girona també ha estat recent:
Domeny, Fontajau i Taialà mantingueren la seva condició parroquial i autònoma fins al
segle XIX. Amb el naixement dels municipis en el segle XIX quedaren integrats al terme
de Sant Gregori fins a 1974, quan tots els sectors que restaren a la dreta de la nova auto-
pista foren incorporats a Girona.

El govern de la ciutat abans del segle XI

Qui governava en el terme urbà altmedieval? Des de la fi del sistema municipal d'a-
rrel romana, no hi ha dubte que les mateixes autoritats que governaven a tot el territo-