Page 68 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

estret, que se situava molt a prop de l'actual pont de la Font del Rei. Es devia tractar
d'un pont molt antic, car en 1190 ja era citat com a fretum, potser d'origen romà, que
hauria servit de pas a la primera Via Augusta que devallava des de Palau i, travessant
l'Onyar pel pont citat i l'actual carrer del Carme, accedia a Girona pel sud. A l'altra banda
del pont, Girona limitava amb els termes meridionals del Pla de Girona i Monte Eusebio
(Montilivi).

Els límits occidentals

Per la banda de ponent no tenim cap dubte que, fins al segle XII, la ciutat limitava
amb l'Onyar, car tots els indrets situats a l'altre costat del riu es defineixen com a termes
en el segle XI; ens referim al Mercadal, Cuguçacs i el Pla de Girona. No cal fer gaires
comentaris sobre la funció divisòria del Ter, car a l'altra banda se situaven els extensos
termes episcopals de Parietes Ruffini i Castellum Fractum, organitzats i donats a la seu
en temps de Carlemany i disgregats entre els segles X-XI per nous termes com Brugaria-
Fontajau i Sarrià.
Pel que fa al Mercadal, totes les referències documentades del segle XI –no n'hi ha
de més antigues– el citen com un terme propi i separat del gironí. Així trobem un alou
descrit l'any 1007 prope lerunda ciuitate ad ipso Merchadal, o l'any 1015 una donació
comtal al bisbe Pere situada justa urbem Gerundensem in ipso plano super ipsum
Mercadalem. L'any 1018 hom citava ipso Merchadale ante Ierunda, entre la vintena de
termes propers a Girona on el monestir de Sant Daniel hi va rebre alous comtals. L'any
1032 ante in ciuitate Gerunde super ipso Mercadale ad ipsos Ortos, i cap a 1068 hom cita-
va els molins situats a la riba del Ter que sunt a terminio loco que vocatur Sale Alte usque
ad Mercadal quod est ante Gerundam ciuitatem (Canal et al. 2003, 280-282). D'aquesta
manera hom descrivia els termes que se situaven a la riba sud del Ter fins a la seva con-
fluència amb l'Onyar, davant Girona, però fora dels seus lírnits.
El lloc de Cucucago o Cuguçacs se situava immediatament al sud del Mercadal i del
rec Monar, que devia fer de límit, car el topònim del Mercadal mai se citava al sud del
rec abans del segle XV. El trobem citat només dues vegades al llarg del segle XI; pri-
merament en 1031 en relació a una terra situada in comitato Gerundense, ante
Gerundam, in loco vocato de Cucucago, que afrontava de orientis in medio alveo de
Onnar et de meridie in ipso rego quem votant de Cucucago. L'any 1063 un altre text parla
de la mateixa propietat, esdevinguda un mas qui est apud locum qui dicitur Cuguchac
in plano ante Gerundam ciuitatem. Encara que el concepte locum o lloc ens pugui sem-
blar massa imprecís, hem de recordar que entre els segles IX i XI era també sinònim de
uilla o terme. Tot plegat, i moltes altres referències posteriors, ens permet afirmar que
el terme de Cuguçacs, amb el rec del seu nom, se situava a la banda esquerra de l'Onyar
i al sud del Mercadal, i ocupava aproximadament des de l'actual avinguda de Sant
Francesc fins al carrer de la Creu (Canal et al. 2003, 282-283).
La personalitat del Mercadal i Cuguçacs es desdibuixa una mica des de principi del
segle XII, car aleshores foren incorporats al terme de Girona. L'any 1106 el comte Ramon
Berenguer III va donar al sagristà de la seu i als canonges el seu alou –els seus drets juris-
diccionals i dominicals– al clibanum (forn de pa) atque in tota ipsa uilla del Merchadal
ante Gerunda (Arxiu Capitular de la seu de Girona, Llibre Gran Sagristia Major, fol. 2).
Pensem que fou aleshores quan es produí la integració del Mercadal a Girona, perquè la
donació del comte inclouria la jurisdicció sobre aquest i, d'altra banda, les definicions dels
límits de Girona a final del segle XII inclouen el Mercadal, com veurem més endavant. Per
la seva part, Cuguçacs també figurava dins aquests límits, car en 1194, com ja hem vist,