Page 63 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

dominis de Sant Martí Sacosta que situen l'església i els seus béns "(...)iuxta murum
Gerunde ciuitatis (...)fusta alveo (l'Onyar) en 898, (...)iuxta muros lerunda ciuitate
(...)prope muros lerunda ciuitate" en 930, "(...)ante foras muros Gerunde en 942,
(...)prope murum ciuitatis Gerunde, iuxta alveum quod dicitur Onnar" en 946 (Rius
1928. 355-358). Els mateixos documents no s'estaven de citar els termes dels llocs o
uillae on se situaven els altres béns de Sant Martí més allunyats de la ciutat "(...)in comi-
tatu Gerundense in terminio Cilrano" (Celrà) diu per exemple el document citat de 942.
Tampoc precisava gaire un alou que la comtessa Ermessenda va donar a Sant Daniel en
1018, que se situava ante Ierunda ciuitate, sense més precisions (Marquès 1997, 65),
mentre tots els altres béns citats en el mateix document figuren sempre amb els noms
dels termes on se situaven —més de trenta—. Com podem observar, el terme de Girona
sempre era citat implícitament, mai de forma explícita.
A banda d'aquesta imprecisió administrativa, els mateixos documents són una mica
més explícits en les seves descripcions i ens permeten descriure un paisatge de l'entorn
suburbà —immediat al nord i al sud de les muralles— força ruralitzat fins ben entrat el
segle XI. Si analitzem els textos que parlen dels espais al sud dels murs, dominats pel
temple de Sant Martí i el seu cementiri, hi podem distingir dos grups principals: els que
parlen de les possessions que arribaren a mans de Sant Martí Sacosta, situades en el sec
costerut, mentre altres expliquen la situació del sector baix, citat repetidament com -tor
alveo Onnaris des del segle IX, l'areny de l'Onyar des del XII.
Pel que fa a la costa de Sant Martí, el document més antic, de l'any 898, cita una terra
al costat de muralla i propera a l'església, envoltada d'horts i camins, sense cap referèn-
cia a cases. L'any 930 hom citava a prop de l'anterior una casa amb hort, terra i fruiters,
envoltada de terres per totes bandes. En 946, una terra propera a la porta de l'Onyar, on
ara hi trobem el palau d'Agullana, afrontava amb la muralla i terres al voltant, sense cap
edificació a prop. Tampoc hi havia gaire edificació més amunt, cap a l'actual plaça de
Sant Domènec, on l'any 1010 uns jueus van vendre al sagristà de la seu una casa prop
de la muralla, amb la seva cort, tancats i plantacions d'arbres, a més de les pedres i
roques del terreny proper al mur de la ciutat; les afrontacions només citaven altres terres
a banda i banda, sense edificis. Fins i tot a principi del segle XII —en 1106— hom citava
un extens terreny que Sant Martí adquirí de mans dels castellans de la Gironella, situat
al sud i prop de la torre, on avui trobem el rectorat de la Universitat i l'edifici de Sant
Domènc. El terreny era descrit simplement com una terra i limitava a orient —cap al cim
del puig Aguilar— amb una olivera i a sud amb terres i vinyes de l'alou de Sant Feliu.
Només la descripció a occident de les domos eiusdem loci —les cases de Sant Martí— ens
permet pensar que al voltant de la citada església s'hauria desenvolupat un incipient
nucli suburbà (Canal et al. 2003, 96 i 98); un fet reblat per la referència als habitatores
de l'alou de Sant Martí en un text de 1101. Pel que fa a l'espai suburbà muntanyós que
hi havia a llevant de la ciutat, el puig Aguilar, citat repetidament des del segle XI, en par-
larem més endavant.

A la part baixa era on hi havia 1'alveo que des del segle XII fou conegut com l'areny
de l'Onyar. Comprenia, a més de la riba del riu, tota la seva plana d'inundació fins al
peu de la costa de Sant Martí, de la qual la separaven uns marges o pendents força cos-
teruts, els margines grossos citats en 1083, que expliquen les abruptes escales que enca-
ra avui obliguen a superar els desnivells del terreny en aquest sector urbà —escales de
Sant Martí, de Sant Domènec i de la Llebre—. La presència de l'antiga Via Augusta —avui
el carrer de Ciutadans— que travessava la/veo de sud a nord abans d'entrar a la ciutat,
era desconeguda per la documentació abans del segle XII, encara que no puguem dub-
tar de la seva existència; era un sector en què les dades tampoc permeten establir cap