Page 59 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

El terme de Girona i els seus límits en
l'alta edat mitjana (s. IX-XI)

Una descripció topogràfica i administrativa del terme de
la Girona altmedieval

L'anàlisi de l'estructura administrativa del territori gironí en l'alta edat mitjana, que per-
meten fer els documents des de principi del segle IX, identifiquen un espai totalment
estructurat, car les uillae organitzaven el territori en l'àmbit local i, quan els textos ho per-
meten, hom pot observar que aquelles afrontaven les unes amb les altres, un fet demos-
trat a bastament als comtats gironins. Aquesta era una situació que venia de més antic car,
com han observat alguns historiadors "La numeració de totes les uillae esmentades, per
qualsevol raó, entre els segles V i VIII seria prou impressionant per convèncer que tot
l'Occident estava dividit en uillae. Els seus límits arribaven fins als peus de les muralles de
les ciutats" (Durliat 1990, 155), de la qual cosa podem concloure l'existència d'uns termes
urbans ben minsos i ben diferents dels termes de les civitates romanes. Una conclusió
igualment vàlida per a una ciutat dels segles IX i X com Girona, com veurem tot seguit.
Si el territori estava repartit en uillae, i això també passava a terres gironines, ens pre-
guntem quin era el terme que li restava a una ciuitas com Girona. Hem de recordar que
les ciuitates havien estructurat el territori de l'imperi romà durant segles i que en els seus
límits sempre n'hi havia d'altres, una situació que es mantingué en l'època dels regnes
germànics, pel que sabem, on, cada cop, adquirien més personalitat els elements interns
(Isidor, Etym. XV, 2)
En el segle VIII, entre la conquesta àrab i la franca, es produí un fet substancial: el
canvi de significat de la ciuitas, que passà de ser l'entitat bàsica del món romà, forma-
da per la unitat indissoluble d'urbs-oppidum i ager-territorium, a significar un lloc con-
cret fortificat i que havia estat seu episcopal abans de l'enfonsament regne visigot; des
d'ara ciuitas passà a significar ciutat en el sentit que nosaltres donem al mot. Sens dubte
l'extinció definitiva del govern municipal de tradició romana no va ser aliè a aquesta
evolució. Aquesta pèrdua de valor de l'àmbit municipal de la ciuitas antiga el reflectei-
xen molt bé els documents des dels segle IX, que esmenten la localització de les pro-
pietats venudes en el pagus, territorium o comitatus primer i en la uilla en segon lloc,
sense cap referència a la ciuitas com a concepte administratiu, encara que el comtat o
la diòcesi n'esdevinguessin les seves hereves, fins a cert punt.
L'objectiu fonamental d'aquest treball és, en última instància, identificar quin era l'àm-
bit urbà estricte de la ciutat altmedieval, a partir de les evidències textuals sobre la seva
existència, però també per la proximitat dels termes o uillae veïnes, que amb els seus
límits dibuixaven també els de la ciutat. Però també serà necessari començar per definir
altres àmbits administratius –laics o religiosos– sobre els quals Gerunda exercia una fun-
ció dirigent.

Els termes de Girona

L'anàlisi territorial d'un fet urbà com el de Girona des de l'antiguitat tardana ens per-
met distingir fins a quatre nivells administratius sobre els quals la ciutat exercia funcions
directives;
a) El bisbat, car la ciuitas era, des de l'antiguitat tardana, el lloc on hi havia la seu epis-
copal; el temple-catedral i la residència del bisbe. Girona presentava la singularitat d'un