Page 54 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Els hereus de Bonadona i Eldefred (I): els senyors de Salzet i de Monells

Bonadona sobrevisqué força temps al seu espòs Eldefred, mort l'any 978, car encara
era viva l'any 993, quan firmava com a almoinera en la citada donació testamentària de
Longobard. No tenim una idea gaire concreta de la data de la seva mort, car no la tor-
nem a trobar citada fins a l'any 1027, quan s'esmentava Eldefred i Bonadona com a
difunts. Quins foren els seus hereus i hereves? Sabem que tingué una filla, la citada
Ermengarda, que morí l'any 988, i que per tant no la sobrevisqué; potser també un fill
anomenat Gausfred, citat als textos de 978 i 988. D'altra banda, en l'esmentat any 1027
la parella formada per Otger (de Monells) i Tresgonça va donar a la seu un alou situat
al Mercadal que abans fou "(...) de Eldefredo et de Bona Domna qui fuerunt condam"
(Marquès 1993, 187-188), o sigui que aleshores Bonadona també era difunta. Sembla gai-
rebé segur que Eldefred i Bonadona foren els pares de Tresgonça, car, a banda d'inter-
pretar la relació directa esmentada en la donació anterior com a paternofilial, Tresgonça
surt citada a diversos documents com l'hereva del domini de Salzet i de possessions pro-
peres a Girona, com acabem de veure en el cas del Mercadal de 1027.
Podem afirmar amb força seguretat que a Bonadona li sobrevisqueren tres fills;
Tresgonça, casada amb Otger de Monells; el cabiscol Ponç de la seu, i la citada i gaire-
bé desconeguda Bonadona. A tots tres les seves possessions al pla de Girona els venien
de la mare -algunes dotades amb immunitat-, mentre que del seu pare Eldefred hereta-
ren les de Salzet, que havien esdevingut un feu del bisbe i la seu de Girona, a causa l'e-
volució feudalitzant de la donació de 978.
La figura de Tresgonça és tan o més notable encara que la del seu germà Ponç, del
qual ens ocuparem més endavant, car pel seu matrimoni amb Otger de Monells va donar
successió a dues branques de la noblesa feudal empordanesa: el seu fill Gausfred, també
anomenat Gausfred Otger pel nom del seu pare (-Audegarius et uxor sua Transsegontia
etfilio nostro Gaucfredo- diu el document de 1027), heretà el domini o castre de Monells
-s'esmenta com Gaucefredus Audegarii de Monels en 1065-, mentre que un altre, ano-
menat Amat o també Amat Vivas -potser fill d'un altre pare-, heretà el domini o la juris-
dicció de Salzet, també esdevingut castre, pel qual prestà jurament al bisbe Berenguer el
gener de 1052: "(...)Iuro ego Amatusfilius qui fui Trasguntie femine(...) fidelis ero tibi
Berengario episcopo et(...) non colligam ullum hominem in meam fortedam quam
babeo aput Sanctum Saturninum de Salzed ad tuum damnum(...) et quociens tu pre-
dictus Berengarius pecieris a me Amato potestatem de predictam fortedam(...) non veta-
bo potestatem de predicta" (Marquès 1993, 230). És a dir que Amat jurava fidelitat al
bisbe, es comprometia a no donar aixopluc al seu castell a cap dels seus enemics i pro-
metia retornar la potestat de la fortalesa al bisbe quan aquest li ho demanés. El jurament
era signe que l'alou, esdevingut un castrum, era de jurisdicció eminent de la seu i el
bisbe, probablement des de la donació testamentària d'Eldefred en l'any 978, quan enca-
ra no era un terme castral, encara que el domini efectiu del terme continuava en mans
dels hereus d'Eldefred, com acabem de veure, car el document afirmava implícitament
la potestat o autoritat d'Amat, cap del clan familiar dels Salzet en condomini amb el seu
oncle, el cabiscol Ponç, del qual fou el principal hereu pel que feia a les possessions de
Salzet quan el cabiscol morí en 1064 (Martí 1997, 316-317).
Com hem d'interpretar el matrimoni entre Tresgonça i Otger de Monells? Si tenim en
compte la prematura mort d'Eldefred de Salzet en 978, la seva vídua i fills devien que-
dar en posició difícil, sense un cap de nissaga fort que pogués aturar les apetències d'al-
tres clans nobiliaris. El matrimoni de Tresgonça, potser la filla gran, amb un important
cap de nissaga com Otger, com citava explícitament el testament del cabiscol Ponç