Page 53 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

En aquest cas era innecessari citar el nom del terme car es tractava de la ciutat mateixa,
a prop de les seves muralles.
Sembla evident, per tant, que Bonadona i Ermengarda tenien diverses terres a la riba
dreta de l'Onyar, al sud de la ciutat, sens dubte, car al nord i prop la riba del riu s'hi tro-
bava el temple de Sant Feliu, amb tota una rodalia que era de domini episcopal, del qual
no en va sortir, com quedaria palès des del segle XI. Pensem que les possessions de les
dues dones eren les mateixes, totalment o en part, i que havien estat confirmades a
Adroer l'any 922. La seva descripció geogràfica no sembla deixar cap altra alternativa i,
d'altra banda, la relació de Bonadona i Ermengarda amb la seu i els seus clergues sem-
bla molt estreta. De la mateixa manera ho manifestaven els preceptes de l'any 922 en
relació a Adroer i el bisbe.
Una altra qüestió que ens planteja la comparació dels documents dels anys 922 i 987 és
la condició jurídica dels béns atorgats, que sembla haver canviat. L'any 922 va ser necessa-
ri el consentiment reial per confirmar la donació de diversos béns episcopals a Adroer, la
qual cosa significava que aquells podien ser definits com un beneficium que el bisbe pos-
seïa i havia concedit a un fidel seu, però en principi sota la potestat reial. L'any 987 les coses
havien canviat molt; els béns que Sendred va donar a la seu els havia rebut de Bonadona
i Ermengarda, que semblen haver disposat d'aquelles terres en alou sense cap limitació.
Sembla evident que la seu gironina havia perdut el seu domini sobre les citades terres que
havien estat cedides en benefici feia més de seixanta anys; el domini eminent sobre aques-
tes només va ser recuperat gràcies a la donació citada més amunt, que també sembla una
donació entre parents. Tot plegat sembla constituir un bon exemple de la transformació dels
beneficis en alous i de l'apropiació d'aquests pels beneficiaris, una nissaga de fideles epis-
copals, encara que en aquest cas el domini va tornar a la institució originària.
Per reforçar aquesta hipòtesi disposem d'un altre document que relaciona Adroer i els
seus béns amb Bonadona. El 21 de febrer de 993 els marmessors de Longobard –també
dit Bellhom– donaven a la seu de Girona unes terres que aquest tenia (...) in Exemines
(Marquès 1993, 154-155), un dels llocs citats en 922 com a possessió d'Adroer; entre els
marmessors i almoiners del testament hi figurava la dita Bonadona. Si tenim en compte
que els marmessors sempre eren designats entre els parents o amics del difunt, no sem-
bla forassenyat afirmar que Bonadona i Longobard tinguessin algun tipus de parentiu i
que la seva relació amb el lloc d'Exemins pugui indicar relació amb el citat Adroer.
Poden haver estat els seus fills?
A banda dels dominis que Ermengarda posseïa conjuntament amb la seva mare,
també disposava d'alous propis. El més notable sembla ser el que tenia a Tolosella (Santa
Eugènia) format per la seva església i un bon grapat de béns i drets: coromines, cases,
vinyes, recs, horts, molins, Llinars i canyissars (Martí 1997, 161-163). Com ja hem vist,
Ermengarda ho va deixar a Sant Pere de Galligants en remei de l'ànima dels seus fami-
liars: Eldefred, Bonadona i Gausfred. El document aclaria que si l'abat i els monjos de
Sant Pere no complien amb les seves funcions a la citada església de Santa Eugènia, la
donació revertiria a Gausfred, que pel context del document sembla el seu espòs o el
seu fill. Resulta notable la referència a una església local de la qual Ermengarda diposa-
va com un bé particular i que aleshores no sembla gaudir de la condició parroquial, car
la donació no esmenta delmes, primícies o qualsevol altre dret d'aquesta naturalesa.
Les possessions d'Ermengarda s'escampaven per molts altres llocs, sempre al pla pro-
per a Girona. L'any 1018, en el seu testament, Guisla, una altra distingida senyora de la
rodalia de Girona, i potser parenta, car el nom del seu marit era Gausfred Longus (Llong),
deixava a la seu molts béns situats al pla, entre els quals citava les terres comprades a
Ermengarda, malauradament sense precisar-ne la localització (Martí 1997, 193-195).