Page 48 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

En aquest diploma del rei Carles, atorgat a precs del bisbe Guiu, Adroer rebia la con-
firmació de la possessió del vilar de Mont-ras, al terme de Taialà, de cases i terres al lloc
d'Exemins, altres cases, horts, terres i vinyes al lloc d'Armentera, també anomenat la
Torroella, i al mont Tudela. També cases, corts, terres i vinyes al lloc de Campdorà i,
finalment, cases, horts, terres i vinyes en un lloc no especificat davant els murs de la ciu-
tat de Girona (Marquès 1993, 115-116).

El bisbe també aconseguí un precepte per a la seu de Girona, on es confirmaven tots
els seus dominis i drets d'origen públic, entre els quals s'esmentava "tot allò que Adroer
va donar a Santa Maria" (Marquès 1993, 117-119). Pel context i la redacció del docu-
ment és impossible saber quines possessions formaven la donació d'Adroer, però no
sembla que es tracti de les mateixes que havien estat confirmades al fidel del bisbe en
el precepte anterior, atorgat en les mateixes dates, car algunes aquestes possessions sem-
blen citar-se, més de mig segle després, en mans de diverses dones —Bonadona i
Ermengarda—, probables successores d'Adroer, com veurem més endavant. Nosaltres
pensem que aquest doble document pot haver estat producte d'un pacte entre el bisbe
i el seu fidel: Adroer hauria donat diversos béns que no especificava el precepte atorgat
a la seu; a canvi el bisbe fidelibus suis quasdam res quibusproprio iure untuntur", és
a dir que el prelat gironí havia atorgat diverses coses de la seva jurisdicció a diversos
fidels, entre els quals el citat Adroer, i a més va aconseguir un precepte d'immunitat i de
confirmació d'aquests dominis, que teòricament procedien del fisc reial i que Adroer
sembla posseir sense cap restricció, encara que el mateix text reconeix explícitament que
Adroer era un fidel del bisbe Guiu. Aquesta fidelitat hauria estat el preu pagat a canvi
de la donació i posterior confirmació reial. Per tant, pensem que els llocs citats en el pre-
cepte haurien arribat a Adroer de mans dels bisbes, com el citat vilar de Mont-ras que
formava part del terme de Taialà; un terme que al segle IX formava part de l'extensa
uilla episcopal de Parets Rufí, que sembla donar indicis de fragmentació a principi del
segle X. Un cop desapareguda, pràcticament, l'autoritat reial, els bisbes no dubtaven a
repartir part del seu patrimoni entre nobles com Adroer, a canvi de la seva fidelitat que
inclouria, sens dubte, serveis militars i suport polític. L'antic sistema de beneficis atorgats
com a remuneració de les funcions públiques evolucionava cap als feus, tot i que aques-
ta paraula encara no es feia servir.
Gairebé tots els indrets citats més amunt els podem localitzar facilment. Mont-ras,
Exemins, el lloc de la Torroella d'Armentera i el mont Tudela formen un continu que
abasta actualment des de Taialà, on trobem el mas de Mont-ras sobre el pla de Domeny,
passant pel mas de Xemins, citat en l'edat mitjana i a la riba de la riera de Gàrrep, fins
al pla de l'Armentera —topònim medieval, avui el pla de Sant Gregori— i la muntanya de
Sant Grau al cim de la qual encara es conserven restes del castell de Tudela. En tots els
casos els indrets són citats com a vilars o llocs, la qual cosa significa que eren termes;
el mateix passava amb el lloc de Campdorà, citat com a lloc, terme o uilla en diversos
documents dels segles X i XI. Notem que la referència al mont Tudela no esmenta en
cap moment l'existència del castro Todela al seu cim; això pot ser un argument consis-
tent sobre la no-existència del castell, documentat des del segle XI, però també podria
tractar-se de la manca de pes administratiu de la possible fortalesa en el cas que aques-
ta existís, tal com constatem en gran part de les terres gironines, on els castells no esde-
vindrien els centres de l'organització territorial des de mitjan segle XI, a diferència del
que passava al veí comtat d'Osona, on els castres constituïen unitats territorials des de
final del segle IX. En canvi sembla probable que la referència a la Torroella del lloc de
l'Armentera ens parli d'una fortificació, certament senzilla, en el mateix pla de Sant
Gregori, tal vegada en el lloc on encara s'aixeca el castell del mateix nom.