Page 45 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

sobre la incidència dels esdeveniments en l'estabilitat del bisbat gironí, aleshores ocupat
per Gotmar, però no hem d'oblidar la citada disputa sobre el fisc de Fonteta entre el bisbe
i un fidel comtal en l'any 850 (Marquès 1993, 69-70), molt poc després de la revolta de
Guillem. Encara que els precedents argumentats per les parts reculaven als temps del
comte Gaucelm i els primers anys de Carles el Calb —cap a 829-831 i 843-844 respectiva-
ment—, el litigi per la possessió de l'esmentat fisc havia de ser posterior per força, car, d'al-
tra banda, el retard seria inexplicable, per la qual cosa pensem que cal relacinar-lo amb
els esdeveniments dels anys 848-850. Si tenim en compte que el mandatari episcopal
al-legava que Lleó, el noble laic que pledejava contra en bisbe, era fill d'Estavil-li, que
havia rebut el fisc en benefici del comte Gaucelm, i que el rebel Guillemó —el fill de
Bernat de Septimània— també era nebot del Gaucelm, sembla probable que ens trobem
davant una nissaga de nobles locals que havien mantingut un lligam estret amb els hereus
dels germans Bernat de Septimània i Gaucelm, que mantingueren diverses revoltes con-
tra l'autoritat reial i disputaren diverses vegades els beneficis fiscals amb els bisbes, que
en aquells anys semblen els grans defensors del poder monàrquic, si més no a les terres
gironines. En el decurs del l'assalt i domini de les contrades de la Marca per part de
Guillemó —entre 848 i 849—, Lleó podria haver usurpat o amenaçat el benefici episcopal
a Fonteta, que havia estat seu o del seu pare anteriorment, en 829-830, però que li devia
ser arrabassat posteriorment i havia estat atorgat per rei Carles al bisbe Gotmar entre els
anys 843-844. Quan es restablí la situació a favor dels drets reials i episcopals, tingué lloc
un judici on el mandatari o advocat episcopal, que portà la iniciativa en el procés, acon-
seguí demostrar la il•legalitat dels arguments aportats per l'altra part. El fisc restà definiti-
vament en mans del bisbe i constituí el nucli del futur alou episcopal de la Bisbal.

Conclusions

Les terres gironines mostren dades força concloents dels inicis del procés de la desin-
tegració de l'imperi carolingi durant el segon quart del segle IX, que no tenien precedents
apreciables en el període anterior. Els diplomes reials dels anys 834 i 844 o judicis com
els que enfrontaren en 842 i 850 els bisbes amb els comtes o fidels comtals mostren sen-
yals de les creixents diferències entre el poder comtal, concentrat al voltant de grans nis-
sagues familiars descendents dels comtes de Tolosa i Carcassona, i el poder episcopal,
representat per bisbes elegits per la cort imperial, tal com mostra el judici de l'any 842.
Els comtes que governaven Girona aquells anys, o bé membres de les seves nissagues,
paticiparen o protagonitzaren fins a quatre grans revoltes conegudes contra l'autoritat reial
(anys 826-827, 831-832, 843-844 i 848-849). Encara que aquestes s'integraven en un marc
més gran —sovint les lluites pel poder en el si de la nissaga carolíngia— mostren uns efec-
tes més concrets sobre l'àmbit de comtats i bisbats com el gironí. Els bisbes Guimer i
Gotmar, que mantenen una actitud favorable al poder reial —com ho demostren les dades
conegudes sobre la investidura del primer i els preceptes d'immunitat recollits per tots
dos de mans reials— s'enfrontaven a la creixent ambició dels comtes —Gaucelm, Bernat de
Septimània o Berenguer de Tolosa— que els disputaven els dominis —uillae— o els drets
fiscals —pascuaris i teloneus— concedits pels monarques, en règim de benefici, per al man-
teniment de les funcions episcopals. Més enllà de cada disputa concreta, el procés mos-
tra les dificultats dels monarques per mantenir el control sobre el fzscum, cada cop més
disputat pels poders locals com si es tractés d'un botí. No ens pot sorprendre que mig
segle després aquests béns i drets públics apareguin com a alous (propietats) en mans
dels poders locals, com es pot veure en el casos citats de Fonteta o el Far d'Empordà,
que el bisbe retenia en el seu poder a principi del segle X.