Page 47 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

L'aixopluc del bisbe

Adroer, Bonadona i Ponç.
Una família de la noblesa gironina als segles X-XI

Els documents de l'Arxiu Capitular de la Seu de Girona conserven molta informació
que encara resta lluny d'estar exhaurida i que permet desentrellar els processos que van
modificar les estructures polítiques i socials entre els segles X i XI. A banda del conei-
xement que ens aporten sobre l'evolució política general i local, o també de la institu-
ció episcopal i les seves seus de Santa Maria i Sant Feliu de Girona i els seus clergues,
també podem trobar un bon nombre de dades sobre els laics, sovint nobles, que prota-
gonitzaren juntament amb els comtes i bisbes el complicat procés de transformació de
l'estat carolingi, encara vigent al segle IX, en la nova estructura articulada del poder feu-
dal, afermada a mitjan segle XI. En aquest sentit, Girona disposa d'indicis per observar
l'evolució i les transformacions d'una familia de la noblesa local des de principi del segle
X, quan disposava de beneficis públics a l'entorn de Girona, consolidats mercès a la fide-
litat al bisbe, i que esdevingué plenament feudalitzada al segle XI, amb la possessió del
castrem de Salzet (Sant Sadurní de l'Heura) i la cabiscolia o direcció de les escoles de
la seu. El seguiment d'algunes de les seves activitats, poques però significatives, ens pot
fer entendre millor els canvis que mitjançant l'evolució de conceptes com benefici, alou
i feu, van significar, a escala general i local, la recomposició de l'estructura i les relacions
de poder entre reis, comtes, bisbes i els seus fideles, els nobles locals dels quals l'e-
xemple que analitzarem tot seguit segurament en pot ser un paradigma.
La noblesa local és l'estament dirigent menys conegut de les societats altmedievals.
Mentre que en el graó superior, els bisbes i comtes gaudeixen d'un millor coneixement
i podem explicar-ne l'evolució i adaptació al llarg de tot el període, els seus fideles,
aquells que gaudien de l'autoritat local i d'unes funcions cada cop més privatitzades, sota
l'aixopluc comtal i episcopal, són gairebé desconeguts abans del segle XI. I en canvi, la
seva importància fou cabdal, ja que protagonitzaren el gran canvi polític i social del segle
X, la feudalització, un delicat equilibri entre les velles i agonitzants funcions públiques
representades per comtes i bisbes –dipositaris de l'extingida autoritat reial, i els nous
poders locals afermats per les nissagues locals que regentaven els castells, les noves seus
del poder. El seguiment de la nissaga que ara desenvoluparem permet copsar els meca-
nismes i equilibris que van fer possibles aquells canvis, i també ens permet entreveure
com fou sota l'aixopluc de les autoritats territorials –comtes o bisbes– que aquests fide-
les bastiren llur poder al llarg del segle X.

Els preceptes reials del 922 al bisbe Guiu i el fidel Adroer

L'any 922 el bisbe Guiu de Girona va viatjar a França per aconseguir diversos pre-
ceptes del feble rei Carles, en un context gairebé "terminal" de l'autoritat dels monar-
ques carolingis, que Abadal va analitzar magistralment (Abadal 1958, 275-277). Guiu
trobà el rei a Tours a principi de juny i s'hi estigué alguns dies, pocs, car a principi
d'agost ja tornava a ser a Girona, on presidí la consagració de l'església de
Fontcoberta. Durant l'estada el bisbe gironí negocià i obtingué una bona colla de pre-
ceptes d'immunitat per a institucions com l'arquebisbat de Narbona, la seu de Girona
o el cenobi de Sant Medir i Sant Genís de Girona, i per a senyors, laics o clergues com
Teodemund, Sunifred i Adroer. De tots ells ens interessa particularment el precepte
atorgat al darrer.