Page 52 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

ha dubte que començava a distingir-se entre els béns de domini directe del bisbe i
aquells sota la possessió d'uns clergues de la comunitat canonical cada cop més indivi-
dualitzats mitjançant la concessió de càrrecs o dignitats específiques, car se suposava que
els alous cedits en benefici ho eren com a remuneració d'aquestes funcions; un procés
de diferenciació que culminà amb la constitució de la comunitat canonical de la seu, amb
un patrimoni propi, l'any 1019.
Riquer fou un cabiscol que deixà una notable petja en diversos manuscrits de la seu,
com el Martirologi d'Adó, que va transcriure ell mateix (Roura 1987, 72-73), un text escrit
per l'arquebisbe Adó de Viena a principi del segle IX, fonamental en la història eclesiàs-
tica de Girona perquè és on s'esmenta per primer cop a la nostra ciutat la presència d'un
bisbe anomenat Narcís, citat en la relació de la Passió de la màrtir Afra d'Augsburg, que
es traslladà posteriorment a Girona, on fou màrtir, una història que pot haver arribat a
Girona ja al segle IX (Mundó 1998, 384-385). Sembla probable que la transcripció del
Martirologi pel cabiscol de la seu hagi donat lloc a la sedimentació de la història de Narcís
en relació a Girona que es va consolidar definitivament a principi del segle XI tal com
mostra el sermó del bisbe Oliba sobre sant Narcís del segon quart d'aquell segle. Això ens
fa pensar que la tasca del cabiscol Riquer pugui haver estat decisiva en la nova elabora-
ció de la història eclesiàstica de Girona que tingué lloc en aquella època.

Bonadona i Ermengarda al Pla de Girona

La documentació estudiada fins ara ens permet establir l'existència, a la segona mei-
tat del segle X, d'una important família de la noblesa amb dominis propers a Girona, de
la qual coneixem algunes activitats de dues dones remarcables; Bella, anomenada
Bonadona –casada amb Eldefred de Salzet– i Ermengarda, filla dels anteriors. Ara trac-
tarem d'albirar els seus orígens familiars i concretament que puguin haver estat les here-
ves del fidel Adroer.
Hem de recordar que l'any 922 aquest fidel episcopal rebia la confirmació reial dels
seus drets d'immunitat sobre diversos béns i drets, entre els quals se n'esmentaven diver-
sos al lloc d'Exemines i altres davant els murs de la ciutat de Girona. Ara veurem com la
relació de Bella –o Bonadona–, i de la seva filla Ermengarda, permet plantejar-nos la hipò-
tesi que siguin hereves del citat Adroer per la coincidència del seu patrimoni territorial.
El 28 d'octubre de 987 un prevere de la seu anomenat Sendred va donar a aquesta
unes terres que tenia vora l'Onyar (...)ante Gerundam ciuitatem, i que afrontaven a lle-
vant i migdia amb altres terres de Bella-Bonadona, i a ponent amb la riba de l'Onyar; el
mateix clergue recordava que les terres li vingueren per donació de Bonadona i la seva
filla Ermengarda (Martí 1997, 159-160); desconeixem si això significava cap lligam fami-
liar entre donants i receptor, però sembla clar que les terres havien estat un alou fins
que en la data citada el clergue les donà a la seu, que aleshores n'esdevingué propietà-
ria. Encara que el document no cita en cap moment el lloc o terme on se situaven aques-
tes terres, sembla evident que es trobaven immediates a la ciutat (...)ante Gerundam
ciuitatem, i per tant dins els límits del seu terme, fora muralles, car en cas de trobar-se
en algun dels termes recorreguts pel riu Onyar, necessàriament al sud de la ciutat –Vila
Palol, Quart, Fornells... –, sens dubte s'hauria esmentat el terme, com passava sem- -roja,
pre amb totes les donacions, vendes o permutes. Si el nom no apareix és perquè no
calia, en situar-se en el mateix terme de la ciutat, la proximitat de la qual es remarcava,
i no a cap uilla o terme proper. Es tractava d'una redacció semblant a la que s'havia fet
al precepte reial de l'any 922, on s'esmentaven els noms dels termes o llocs on se situa-
ven els béns confirmats, menys en el cas dels situats (...)ante muros Gerunde ciuitate.