Page 56 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

i el mur meridional de la ciutat, possessions que aleshores s'incorporaren a l'alou de Sant
Martí per voluntat del cabiscol Ponç i que foren administrades pels seus hereus i fami-
liars, el cabiscol Joan primer i el seu renobot Berenguer Amat després, fins a comença-
ment del segle XII. A aquestes possessions Ponç va afegir-n'hi moltes altres situades al
pla de Girona, l'altra banda de l'Onyar, com ara diverses coromines que va heretar el
seu afillat Joan i que segurament formaven part de les extenses possessions que tenia la
seva família des del segle X. En general podem dir que la geografia de les possessions
del cabiscol Ponç al voltant de Girona mostra la seva relació amb Bonadona, que segu-
rament fou la seva mare, i amb Adroer, potser l'avi. D'altra banda, els seus importants
alous a Salzet, on Ponç se'ns mostra com un veritable senyor feudal, provenien
d'Eldefred, presumptament el seu pare. La seva importància com a personatge gironí de
l'època queda palesa en el fet que la principal marmessora del seu testament fos la com-
tessa Almodis.
Finalment, i encara que resti una mica al marge del marc cronològic del nostre estu-
di, no podem deixar de remarcar el comportament de Berenguer Amat i Bernat Amat,
fills d'Amat Vives i nebots del cabiscol Ponç, que mostren la seva condició de família de
l'alta noblesa del comtat ocupant càrrecs i honors laics o eclesiàstics a la fi del segle XI.
Berenguer Amat, el fill gran, fou clergue i heretà els càrrecs i possessions del seu oncle
i del seu "cosí" Joan pel que feia a la rectoria de Sant Martí Sacosta, mentre que també
esdevingué senyor feudatari de Sant Sadurní després de la mort del seu pare, Amat, ja
que en una data una mica posterior a 1093 va jurar fidelitat al bisbe Bernat "(...)de ipso
castro sancti Saturnina de Salzeto et de ipsa turre et de omni fortitudine que est in cir-
cuito eiusdem castri" (Martí 1997, 454). Per altra banda, com ha dit Elvis Mallorquí "(...) és
altament probable que Bernat Amat, el prior de Sant Miquel (de Cruïlles) l'any 1100,
també fos fill d'Amat Vives i germà, per tant, de Berenguer Amat" (Mallorquí 2000, 57 i
85), un plantejament que compartim, car la rellevància de la família i el veïnatge de Sant
Sadurní de l'Heura i Sant Miquel de Cruïlles, a més de la semblança del nom, ho fan ver-
semblant.

Conclusions

Les mutacions esdevingudes en els béns o possessions de la nissaga noble d'Adroer,
Bonadona i Ponç, ens permet entendre millor els canvis esdevinguts en l'estructura del
poder polític a les contrades de Girona des del començament del segle X fins a mitjan de
1'XI. Inicialment disposen de béns i drets de naturalesa pública o fiscal, procedents de
l'antic patrimoni reial esdevingut beneficium episcopal, tal com indiquen els preceptes
d'immunitat de l'any 922, que també deixen clar com a principi del segle X l'obediència
i fidelitat a les autoritats territorials —el bisbe— ja pesen més que l'obediència a la potestat
monàrquica; al llarg del segle X aquesta vinculació a les autoritats locals es va accentuar.
Des de mitjan segle X observem una política matrimonial destinada a reforçar els lli-
gams amb altres nissagues territorials —el matrimoni de Bonadona amb Eldefred— i la
seva creixent capacitat d'actuació autònoma, manifestada espectacularment en la dona-
ció a la Seu d'un important alou, situat a Salzet, a canvi de la reorganització de la cabis-
colia com una institució vinculada a la seva nissaga. Des de la segona meitat del segle
Bonadona, Eldefred i la seva filla Ermengarda disposen lliurement dels seus alous, que
mig segle abans encara eren beneficis, per donar-los a institucions com la seu o Sant
Pere de Galligants, per exemple.
Des del principi del segle XI es manifestaven símptomes indubtables del procés feu
L'alou de Salzet esdevingué un castre pel qual els hereus d'Eldefred i -dalitzador.