Page 60 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

temple episcopal extramurs –Sant Feliu–, complementat per un de nou i intramurs –Santa
Maria– des de principi del segle IX, una situació que es mantingué fins a la darreria del
segle X. La Girona episcopal governava des de final del segle VIII un extens territori al
qual hom havia incorporat l'antic terme episcopal d'Empúries; es tractava, per tant, de
"(...)ipso episcopato Gerundense necnon Bisuldunense, Impuritanense vel Petralatense"
(842), els quatre comtats –ardiaconats des del punt de vista episcopal– que integraven el
territori del bisbat. Abans d'aquesta ampliació, i també abans de la conquesta islàmica,
creiem que el territori episcopal s'escampava pels pagus de Girona i Besalú, encara que
això només ho esmentem a tall d'hipòtesi.
b) El comtat, car Girona era la capital d'un pagus, territorium o comitatum Gerundensem,
citat repetidament des del segle IX. Era la unitat principal de l'administració des de la ins-
tauració de les monarquies germàniques; el territori governat per un comte, o més exacta-
ment un comte amb una funció concreta, el comes ciuitatis ja documentat des de principi
del segle VI com el governant laic a cada ciuitas en el regne visigot. I les referències dels
textos islàmics indiquen que aquesta organització s'hauria mantingut durant el segle VIII
amb els valls al capdavant, flanquejant el bisbe. Per tant, els límits del seu districte haurien
coincidit, originàriament, amb els pagi o territoris de la ciuitas antiga esdevinguda un comi-
tatus, un cop aquesta havia perdut el seu sistema d'administració municipal.
c) La parròquia episcopal de Girona –c .)parrochie sancte Marie sedis et Sancti Felicis
(c.1020-1030)–, que s'escampava per nombrosos termes o uillae del seu entorn urbà –una
dotzena– sobre les quals la seu i el bisbe tenien dret a rebre els drets parroquials –delmes
i primícies–, així com havien d'oferir els corresponents serveis espirituals i d'assistència
socials (alimoina pauperum). La parròquia episcopal no se cita abans del segle XI, però
la descripció de les parròquies de la rodalia en 887 fa implícita la seva inclusió, car l'en-
volten pel nord, oest i sud. El seu origen havia de ser molt més antic, segurament del segle
IV o V, ja que pels volts del l'any 400 ja s'esmenten els bisbes gironins i des de comen-
çament del segle VI la legislació visigoda mostra textos que palesen la preocupació pel
bon govern d'aquesta unitat fonamental de l'administració religiosa. Queda clar que l'es-
tructura parroquial va existir des de la baixa antiguitat tal com posen de manifest els
cànons dels concilis, provincials i generals, d'ençà el 516 i com fa pensar la necessitat de
crear una estructura eficaç de penetració i difusió del cristianisme en el territorium de la
ciuitas i la pròpia organització episcopal. A grans trets, podem considerar que l'organit-
zació parroquial de la nostra església no va canviar excessivament després de la conquesta
franca d'aquestes contrades. Si de cas alguna creació nova en funció de noves necessitats
i d'un cert creixement demogràfic (Pergola i Barbini (ed.), 1999). També en són una prova
les advocacions de les esglésies de la rodalia; els noms de Feliu, Cugat, Esteve, Maria,
Vicenç, Joan, Julià, Andreu, Pere o Menna, tenen un fort regust paleocristià i sens dubte
cal remuntar-los a abans de la invasió musulmana (Canal et al. 2003, 388-393).
d) El terme urbà estricte –(...)in Ierunda ciuitate (1018)–, una unitat administrativa
bàsica –equivalent a les uillae rurals–, centrada pel nucli emmurallat i que no anava més
enllà d'una milla urbana a nord i sud –els suburbia. Una unitat definida pel nucli o urbs
limitada per unes muralles refetes i ampliades en temps de Carlemany, així com per ser
la seu del poder –la catedral i els palaus comtal i episcopal–, però molt limitada per la
proximitat de les uillae veïnes, sovint properes a les muralles. És sobre aquest nivell, el
més immediat i menys conegut, que fixarem la nostra atenció tot seguit.
Tots aquests eren nivells administratius vigents des de l'antiguitat tardana, però que
havien tingut arrels i evolucions diferenciades des d'aleshores i també durant l'alta edat
mitjana. La manca de coincidència entre comtats i bisbats reflectia la diversa evolució
dels nuclis urbans i episcopals, que no sempre eren el mateix: la ciuitas Emporiae cita-