Page 62 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

da encara en els segles IX i X, havia perdut la seva condició episcopal en el segle VIII,
el seu bisbat havia estat agregat a Girona, però no el seu pagus, esdevingut el comtat
d'Empúries. Aquesta manca de correspondència també era evident localment –entre els
límits administratius civils i parroquials–; a Girona l'antiga parròquia episcopal, dividida
entre Santa Maria i Sant Feliu en el segle XI, inclou fins aleshores el terme de la matei-
xa ciutat amb els seus suburbis i també termes veïns com Sant Daniel, Vila-roja, Montilivi,
Palau-sacosta, Pla de Girona, Cuguçacs, Mercadal, Orta-Pont Major i, potser, Palol
d'Onyar; resulta més insegura la inclusió d'011eda i Campdorà abans de mitjan segle XI.
Que aquest terme parroquial inclogui un bon grapat de uillae suburbanes ens fa pensar
que l'organització eclesiàstica –la parròquia episcopal– era posterior i se sobreposava a
una divisió territorial més antiga i densa de uillae immediates a la ciutat.
L'extensió i els límits del terme urbà restaven condicionats per la proximitat d'aques-
tes mateixes uillae, que potser ja eren unitats d'administració pública en temps del baix
imperi romà, car aquesta és la interpretació que cal donar al paper dels domini o pos-
sessores en la legislació romanotardana i els uillici dels textos visigots: gestors públics de
les unitats administratives locals. Per aquesta raó la descripció dels límits dels termes
veïns de Girona ens servirà de referència per establir els límits de la ciutat estricta –la
ciutat altmedieval–, com veurem més endavant.

Els espais suburbans dins el terme de Girona

La documentació gironina triga a identificar un terme local estrictament gironí abans
del segle XI, malgrat que això era una condició jurídica sine qua non quan s'escriptura-
ven les compres o permutes referides a la propietat o la jurisdicció, relativament abun-
dants en el segle IX i X, on sempre s'havia de fer constar la localització administrativa
del bé citat in comitatu X, in ui/la Y, un fet ja evident a les escasses mostres d'actes d'è-
poca visigoda, on els béns eren localitzats in terra X, in locum Y, tal com manifesta per
exemple la donació del diaca i després bisbe Vicenç al monestir de Sant Victorià d'Assan
en 551 (Mundó 1998, 46-48). Aquesta fórmula ens permet identificar totes les uillae veï-
nes de Girona entre els segles IX-XI, que no deixen cap espai buit.
En canvi resulten més confuses les referències a un terme local gironí, tot i l'evidèn-
cia indiscutible dels límits de Jerunda ciuitate, en ser citats per definir el territori de Sant
Daniel en 1018. Però els documents que citen béns o drets localitzats en la ciutat o els
seus suburbis no acaben de precisar la seva geografia administrativa, sembla que la pro-
ximitat física de la ciutat i els seus murs desdibuixava qualsevol altra consideració. Així
per exemple, a final de segle IX, diversos documents descriuen la seu gironina com
"(...)Sancta Maria quod est infra muros Gerunda ciuitate et Sancto Felice qui est funda-
tus ante Gerunda ciuitate". (Marquès 1993, 85, 86, 88, 90); sembla evident que la ciutat
és definida com un nucli urbà emmurallat, sense cap referència al seu àmbit adminis-
tratiu. Tampoc aclareixen gaire els documents episcopals del segle X quan citen posses-
sions ante muros Gerunde ciuitate l'any 922 (Marquès 1993, 116); o les terres situades
ante Gerundam ciuitatem en 987 (Martí 1997, 159), que precisaven la seva situació a la
riba dreta de l'Onyar de occiduo in medio alveo Unnar, però on tampoc s'esmentava el
terme al qual pertanyien. En 1010 una petita propietat jueva se situava in comitatu
Gerundense, prope, fores, iuxta muros Gerunde, in Costa Sancti Martini (Martí 1997,
187), una descripció topogràfica força concreta, però gens clara des del punt de vista
administratiu, car defineix el comtat, però no el terme local on se situava la propietat
descrita, encara que la referència a la proximitat dels murs de la ciutat no deixa lloc a
cap dubte. Tampoc aclareix gaire, administrativament parlant, la documentació dels