Page 55 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

(...) Tresgoncia femina, uxor que fuit Odegario de Munels (Martí 1997, 316-317), un per-
sonatge que a més era senyor de Monells, terme veí de Salzet, degué consolidar la posi-
ció del grup familiar i especialment les seves possessions al bressol familiar del Baix
Empordà; per això altres fills de Bonadona com Ponç pogueren dedicar-se a la carrera
eclesiàstica, indispensable per mantenir el control de l'alou de Salzet que el seu pare
Eldefred havia cedit en testament a la Seu de Girona en l'any 978, amb la condició que
fos regentat pels cabiscols. El matrimoni entre els Monells i els Salzet no va portar a la
confusió entre les dues famílies ni la fusió dels patrimonis. Els dos fills coneguts de
Tresgonça, Gausfred Otger i Amat Vives, heretaren els respectius honors familiars i ter-
mes castrats de Monells i Salzet cap a mitjan segle XI, com hem vist més amunt.
Tresgonça encara era viva en 1061, quan va fer donació a la canònica de la Seu d'un
alou format per diverses peces de terra a Salzet, però ja era difunta en 1064 quan el seu
germà, el cabiscol Ponç, la citava com a morta.

Els hereus d'Eldefred i Bonadona (II): els cabiscois Ponç ijoan

La seqüència dels cabiscols episcopals lligats al llinatge dels Salzet va culminar amb
Ponç i Joan, sens dubte dos dels principals personatges de la Girona del segle XI, espe-
cialment el primer. Les referències a la condició de Ponç com a cap de les escoles de la
Seu les hi trobem a partir de 1034, i una mica més tard les seves relacions familiars. Per
exemple, l'any 1061 hom esmentava la seva condició d'oncle matern del citat Amat Vives
(...) Pontio capiti scole et (...)Amati nepote suo (Marquès 1984, 84), la qual cosa ens per-
met afirmar que fou germà de Tresgonça i, per tant, també fill d'Eldefred i Bonadona,
malgrat la distància que el separa en el temps amb el pare, mort en 978. Les possessions
de Ponç i el seu condomini de l'alou del Salzet era evident, com palesava el seu testa-
ment quan esmentava les seves (...) mansiones qui sunt iuxta ecclesiam sancti Saturnini
de Salzet simul cum ipso curtilio, in quibus solitus sum habitare (Marqués 1984, 72, nota
4); és a dir les cases i la cort que tenia al costat de l'església de Sant Sadurní, on acos-
tumava a residir. Ponç era el tercer membre del clan familiar que mantenia la cabiscolia
de la Seu en les seves mans, tal com podem comprovar en el document d'evacuació d'un
alou del terme de Salzet que li disputava el laic Ramon Gausfred, on s'explicava que la-
loti l'havien tingut "(...)Richarius iam dicta sedis caput scole et Falcucius suís honoris
successor et Poncius eque capud scole(...)" (Marquès 1997, 214). Sembla evident que ens
trobem davant tota la successió de cabiscols —Riquer, Falcuci i Ponç— durant prop d'un
segle —de 978 a 1064—, i també podem establir la continuïtat del grup familiar car la rela-
ció entre Riquer i Ponç es pot lligar mitjançant Bonadona, mentre que veiem com Falcuci
gaudia dels mateixos alous situats en el veïnatge dels dominis familiars a Sant Sadurní
de Salzet. En el seu testament de l'any 1064 (Martí 1997, 313-320) Ponç recordava que
els alous que tenia a la uilla de Sant Sadurní li pervingueren del seu pare i la seva mare,
de qui no cita el nom, però que segurament eren els citats Eldefred i Bonadona, men-
tre que citava diverses vegades com a beneficiària la seva germana Bonadona, un nom
prou significatiu car també era el de la seva progenitora. Ponç havia enfortit encara més
la seva condició de clergue de la Seu —i la posició del seu clan familiar— en aconseguir
la rectoria de Sant Martí Sacosta, a la qual va vincular alous que tenia al pla i areny flu-
vial davant la porta meridional de Girona, que amb més precisió situava el testament del
seu afillat i hereu Joan l'any 1078: "(...) alüs terris que inventa fuerunt in iam dicto Plano
ante ciuitatem Gerundam et in ipso mulino quod est ante portam ciuitatem quem vocant
Onnar" (Rius 1928, 368-371), és a dir situades en el mateix lloc on se situaven les pos-
sessions de Bonadona citades l'any 978 i anteriorment d'Adroer en 922, davant la porta