Page 51 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

l'Onyar, davant la ciutat, que el citat prevere havia rebut per donació de
"(...)Bonadompna et filia sua Ermengars". Sembla clar, per tant, que Eldefred i
Bonadona tingueren una filla dita Ermengarda; en canvi desconeixem quina era la rela-
ció familiar de Gausfred, citat en el testament de l'any 988 al costat del document ante-
rior i que també figurava –si més no el mateix nom– en la deixa testamentària feta deu
anys abans a Salzet en benefici del cabiscol Riquer, de la qual parlarem a bastament tot
seguit.

Riquer i la dotació de la cabiscolia de la Seu

L'acció més important coneguda d'Eldefred es va produir arran de la seva mort, quan
en el seu testament va deixar l'alou que tenia als termes de Maçanet i Salzet –tots dos al
Baix Empordà– al prevere Riquer. És una donació de tipus nou, car el destinatari l'hau-
ria de tenir en servei de Santa Maria, però ell disposaria de la gestió i s'encarregaria de
triar un altre clergue que la tindria després de la seva mort. Aquest document ja fou
publicat i comentat per Jaume Marquès, el qual observa que el citat alou provenia del
prevere Odiló, no sabem si per donació, herència o venda (Marquès 1984, 82-83).
Les donacions a la seu, condicionades a la possessió vitalícia de determinats clergues
són relativament abundants a final del segle X; en trobem uns altres tres en el decenni
970-980 –que foren la dotació de la sagristia, la cabiscolia i l'hospital de la Seu–, i algu-
na més a principi del s. XI, per exemple en el testament d'una dama noble anomenada
Guisla en 1018, casada amb un Gausfred de qui no sabem la filiació, però que podria
tractar-se del mateix Gausfred parent de Bonadona i Ermengarda (Martí 1997, 193-195).
En tots aquests casos els destinataris de les dotacions eren clergues que passaven a rebre
un títol honorífic i de funció dins la jerarquia canonical de la seu, com ara els cabiscols
i sagristans, citats per primer cop en dos d'aquests documents, els anys 970 i 975 (Martí
1997, 143-144). També resulta significativa la donació condicionada que fan l'any 979 els
germans Oliba i Sunifred, clergues de la seu, d'un alou situat a Pontós, condicionat al
servei dels pobres i peregrins (Marquès 1993, 146-147), funció que va dur a terme el
mateix Oliba fins a la seva mort i després el seu nebot Guitart. Es tractava, per tant, d'una
autodonació, matisada per la referència al domini eminent de la seu de Santa Maria.
Per això pensem que la donació de l'alou de Salzet al cabiscol Riquer era també una
donació entre familiars. Recordem que en el testament d'Eldefred el mateix Riquer, a més
de beneficiari, figurava com a marmessor al costat de noms com el de Bonadona, espo-
sa del difunt, i Gausfred que, com ja hem vist, figurava deu anys després al costat dels
mateixos noms –Eldefred i Bonadona– en el testament d'Ermengarda de Santa Eugènia,
filla dels anteriors. Tot això ens fa pensar que estem davant d'un clan familiar, noble sens
dubte, que a la mort d'Eldefred va trametre l'alou cte Salzet a Riquer un membre de la
mateixa família. L'alou quedava integrat dins els dominis de la seu i el bisbe, però la seva
possessió efectiva restà en mans de cabiscols que transmeteren la funció dins la matei-
xa família, com quedarà clar, ja en el segle XI, amb els cabiscols Falcuci, Ponç i Joan,
fins a la mort d'aquest darrer en 1078.
Sembla evident per tant que ens trobem davant els inicis d'un procés, que ja podem
anomenar de feudalització –o de protofeudalització–, que afecta les possessions de
domini de la seu gironina i, de retruc, les relacions entre el bisbe i els seus clergues.
Alguns dominis episcopals apareixen vinculats a clergues que els han rebut del patri-
moni aloer de la seva família i els mantindrien sota la seva possessió i, en morir, els tras-
passarien a altres clergues de la seva nissaga, encara que la fórmula (...)en servei de
Santa Maria, manifestava la seva integració en el conjunt de dominis episcopals. No hi