Page 42 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

tenien un contingut distint. En qualsevol cas el document palesa el caire dual de la fun-
ció episcopal en època carolíngia i també les creixents tensions entre comtes i bisbes per
la possessió dels drets fiscals, com els citats del teloneu i el pascuari o pasquer.
Les relacions entre el comte-marquès Bernat i el nou bisbe Gotmar, que devien ser prou
bones fins al 842 o 843, degueren empitjorar durant els darrers anys de govern de Bernat.
Ho sabem gràcies a un nou precepte reial que el bisbe va aconseguir del rei Carles el Calb
l'any 844, l'any següent de la seva arribada al tron. El nou monarca havia estat enfrontat
amb Bernat des de 841, en el decurs d'un nou conflicte entre partidaris dels diversos mem-
bres de la casa reial. Finalment Bernat fou fet presoner en 843 i executat l'any següent.
Segurament aquestes lluites també tingueren ressò en els comtats de la Marca i molt
concretament al bisbat de Girona. El precepte de juny de 844 explica que la uilla del
Far (prop de Figueres), de possessió episcopal i que no era citada en el precepte ante-
rior de juny de 834 "(...)quondam Bernardus comes quodammodo commutando seu
concambiandoprenominate matri ecciesie irreverentersubtraxerat"; o sigui que el bisbe
reclamava i obtenia el reconeixement del domini sobre un terme, una uilla que li havia
estat sostreta pel difunt comte Bernat –executat un mes abans (maig de 844)–, mitjan
procediments il-lícits. Probablement la uilla del Far era un fisc reial que havia estat -çant
atorgat al bisbe poc abans, entre 834 i 844, i el comte Bernat –o els seus homes– li hau-
rien pres al bisbe durant l'esmentada revolta. Resulta significativa la referència a l'inter-
canvi com a mètode de la sostracció; això ens fa pensar que la uilla podia estar en pos-
sessió d'algun fidel episcopal, el qual l'hauria intercanviat amb el comte Bernat o els seus
homes. Sembla que un altre cop estem, segurament, davant un beneficium –en aquest
cas una uilla sencera–, que el bisbe havia rebut feia poc temps i que atorgà a algun fidel.
Posteriorment la uilla hauria canviat de bàndol, per finançar amb els seus drets fiscals
les xarxes de fidelitat de la facció revoltada contra Carles el Calb. Sembla evident que el
bisbe s'apressà a obtenir el precepte durant l'estada del rei Carles a Tolosa, quan la con-
juntura política 1i era favorable, car l'execució de Bernat, pocs dies abans, facilitava la
restitució de totes les sostraccions fetes pels fidels del comte revoltat.
Tal com podem veure, la recerca de preceptes reials que van ser obtinguts pels bis-
bes Guimer en 834 i Gotmar en 844 per confirmar i ampliar els drets i la immunitat de
la seu de Girona eren més el producte d'unes necessitats i unes conjuntures polítiques
cada cop més conflictives que no pas la recerca rutinària davant l'arribada d'un nou
bisbe o un nou monarca franc. D'altra banda sembla evident que les disputes entre com-
tes i bisbes per la possessió sobre el fisc reial –que ells mateixos tenien com a beneficis
de les seves funcions públiques– es generalitzaven. Ho hem vist en relació al benefici
de Fonteta cedit pel comte Gualaric cap a 830, també en relació al precepte de 834 on
se citaven els homes que atacaven els dominis episcopals, o la disputada possessió de
la villa del Far citada en el precepte de 844. No hi ha dubte que les lluites per l'apro-
piació dels dominis fiscals sovintejaven, malgrat els repetits intents dels diplomes reials
per esmenar-ho. També resulta significatiu que les disputes es concentressin en aquelles
possessions que havien estat atorgades recentment –Fonteta i el Far no figuraven en el
precepte de 834–, un senyal de les creixents dificultats dels monarques –especialment
de Carles el Calb– per imposar les seves decisions, mentre ningú no semblava discutir
les donacions que Carlemany havia fet als bisbes gironins mig segle abans.
Malgrat les mesures preses pels bisbes, els intents de consolidar la seva autoritat sobre
aquest patrimoni fiscal rebut com a benefici –esdevingut aloer més endavant–, només van
reeixir en part. A la llarga, la possessió d'alguns termes va resultar problemàtica, especial-
ment quan se situaven en el territori d'autoritats hostils, com eren els comtes d'Empúries
des de la fi del segle IX. Per aquesta raó, en 936, el bisbe Guiu es va desprendre del seu