Page 39 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

i Bernat aplegaven en les seves mans tots els comtats marítims i prelitorals situats entre
el Roina i el Llobregat, un potencial militar i fiscal sens dubte considerable.
No coneixem cap de les activitats de Bernat en aquesta primera etapa com a comte
gironí car molt aviat, a l'assemblea de Worms, celebrada en 829, va ser nomenat came-
rarius o camarlenc imperial, la qual cosa el convertia de fet en el segon personatge de
l'imperi. Però sí coneixem les activitats del seu germà Gaucelm, que va actuar com el
seu hereu o substitut entre 829 i 830. Ell va ser qui va gestionar el primer precepte d'im-
munitat imperial conegut a l'entorn de Girona, atorgat al monestir de Sant Genís i Sant
Medir (prop de Cartellà) l'any 830 (Pruenca i Marquès 1995, 27-31) . En el document
Gaucelm era esmentat com a comte i marquès. Això sembla voler dir que hauria here-
tat del seu germà el govern de tots els comtats catalans i septimans.

Però la fortuna dels poderosos germans va durar ben poc. Cap a l'abril de 830, des-
prés de poc més d'un any de donar repetides mostres de la seva ineptitud i ambicions,
Bernat va ser desposseït dels seus càrrecs a la cort i el seu germà va perdre les seves
funcions comtals (Abadal 1986, 286-288). Aprofitant la seva xarxa de fidelitats a la zona,
es van mantenir revoltats entre 831 i 832, donant suport l'aixecament de Pepí d'Aquitània
contra el seu pare, l'emperador Lluís, però van ser vençuts i expulsats pel comte
Berenguer de Tolosa, que havia estat investit per l'emperador Lluís amb els càrrecs i
comtats dels germans revoltats.

No és aquí el lloc per fer un seguiment més general d'aquella revolta, que el lector
pot seguir en altres textos (Salrach 1978, 98-101; Abadal 1986, 287-292). La derrota de
Gaucelm i la seva execució, lluny de la nostra terra i després d'una nova guerra civil en
834, degué comportar perjudicis per als seus partidaris. Per un document posterior, de
l'any 850 (veure infra), sabem que la família d'un cert Lleó pledejava contra el bisbe
Gotmar de Girona per unes cases, corts, terres i vinyes situades a la villa de Fonteta
—uilla Fonsedictus—, al costat de la Bisbal. Lleó al•legava que el bisbe li va prendre injus-
tament, perquè les terres les havia artigat el seu pare, el difunt Stavilius, segons el règim
dels hispans. En canvi, el mandatari episcopal reclamava que el citat Stavilius "(...)quan-
tum in ipsa uilla uel in suor terminos habuit vel tenuit, pro beneficio hoc habuit de quon-
dam Gaucelmo comiti ", o sigui que es tractava d'un benefici fiscal rebut de mans d'un
comte —el citat Gaucelm— posteriorment revoltat i executat (Marquès 1993, 69-70). Com
a benefici, la donació era revocable, car es tractava de drets sobre béns o terres públi-
ques atorgats a canvi de serveis a l'Estat o més concretament als seus representants. De
la mateixa manera que bisbes i comtes rebien un benefici com a dotació per la seva fun-
ció, un benefici també podia ser donat, en un graó inferior, a canvi de la fidelitat o de
serveis públics i militats per part de les autoritats territorials —els comtes— a fidels de rang
inferior —els nobles locals—, com sembla ser aquest cas, car el benefici pot haver estat
atorgat a la família de Lleó durant la sedició dels comtes Gaucelm i Bernat, cap a 831-
832. Al representant episcopal li interessava remarcar molt això perquè d'aquesta mane-
ra podia demostrar que el benefici —atorgat per un comte rebel— hauria estat revocat legí-
timament, i posteriorment "(... )Karolus rex pissimus (... )eas contulit Sancto Felici
martyri Christi per iustissimum suum preceptum(...)"; o sigui que les citades possesions
del benefici de Fonteta haurien estat posteriorment transferides a la seu de Sant Feliu de
Girona per un precepte de donació del rei Carles el Calb, que hem de datar entre el 843
i el 844, quan el citat rei Carles assolí el poder i la influència de Gaucelm i Bernat des-
aparegué d'aquests comtats. Sembla evident que, més enllà de les donacions reials en
règim de benefici, ja en els anys del regnat de Lluís el Pietós, i probablement també en
temps de Carlemany, els comtes —i segurament també els bisbes— feien aquest tipus d'o-
peracions com una forma de recompensa o senzillament de remuneració als seus fidels