Page 34 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

una afirmació que no es torna a repetir en relació als altres termes i que fa pensar en
una data reculada, sense que puguem precisar gaire més. En qualsevol cas abans de
Carlemany i, segurament, de la presa de Girona en 785. Pel que fa a una altra villa cita-
da, la de Castellum Fractum —Sant Julià de Ramis—, sembla evident que es tractaria del
terme corresponent al vell castellzum romà, que hauria acomplert funcions militars fins
ben avançat el segle VIII, com semblen indicar les dades arqueològiques ja comentades.
El castell, i el seu terme, haurien perdut el seu paper militar després de la conquesta de
Barcelona (801). Aleshores Carlemany l'hauria donat, juntament amb el terme veí de
Parietes Rufini per al manteniment de la seu de Girona i hauria esdevingut fractum —ruï-
nós i abandonat— en poc temps, car la seva funció de defensar les escomeses procedents
del nord ja no tenia sentit. Tot plegat ens porta a pensar que es poden identificar fets
que parlen de l'activitat episcopal a Girona més antics del que sembla, poc posteriors, o
fins i tot anteriors a la presa dels francs en l'any 785.

Conclusions

Si els orígens romans de Gerunda presenten un remarcable caire estratègic i militar,
poques vegades com en la segona meitat del segle VIII la ciutat hauria acomplert més
intensament aquesta funció: cap del dispositiu de defensa musulmà contra els francs fins
a l'any 785 i, durant els setze anys següents, cap de la marca carolíngia disposada con-
tra els musulmans que tenien el seu baluard a Barcelona.
La presència àrab a Girona es fa evident amb la remarcable continuïtat dels caps d'un
clan àrab —Sulaiman al Kalbí i els seus fills— que recolzats en els seus lligams tribals pro-
tagonitzaren diverses revoltes contra el govern andalusí i finançaren el seu poder mitjan
xarxa administrativa de la qual tot just ara comencem a conèixer el seu abast —els -çant una
Palaus i Palols. L'activitat militar en aquells anys era remarcable; ho demostra la impor-
tància del sistema de castells i torres aixecats pels francs als Pirineus i la fugida de molts
hispans d'aquestes terres després de la fracassada expedició de Carlemany l'any 778.
La política carolíngia sembla iniciar un projecte més coherent d'expansió al sud dels
Pirineus després d'aquella data, aprofitant les revoltes freqüents dels caps àrabs de la
Marca Superior en el darrer quart del segle VIII. La presa de Girona l'any 785 va ser el
primer èxit remarcable en aquest sentit. La preocupació dels àrabs per afeblir aquest
punt avançat de la frontera franca, on hi havia una guarnició permanent, explica el vio-
lent atac de l'any 793. La important i radical reforma de les muralles en els anys imme-
diats indica l'interès carolingi a refermar la defensa d'aquest flanc pirinenc. Paral-lela-
ment, Carlemany volgué assegurar la reconstrucció de les institucions ciutadanes amb
l'aixecament d'un segon temple episcopal intramurs i la dotació al bisbe i els seus cler-
gues amb un important volum de drets i possessions fiscals, uns fets segurament ante-
riors a la presa de Barcelona en 801.