Page 35 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Conflictes comtes-bisbes a Girona al segon quart del segle IX

La disputa deis beneficis fiscals com a indici de la descomposició
de l'estat carolingi a les terres de Girona

La documentació gironina presenta, tot i que escadusserament, testimonis prou con-
cloents del clima d'inestabilitat política que prefigurava la decadència de la monarquia
carolíngia després de la mort de Carlemany. Aquests documents pertanyen principalment
a l'Arxiu Capitular de la Seu de Girona i estan formats, en primer lloc, per diversos pre-
ceptes d'immunitat atorgats pels monarques als bisbes gironins, mentre que d'altres
corresponen a diversos judicis que, més enllà dels aspectes jurídics, mostren les princi-
pals qüestions de litigi que enfrontaven bisbes i comtes –o els seus fidels. En gran part,
aquests textos ja han estat transcrits i publicats (Marquès 1993; Martí 1997). D'altra banda,
el creixent nombre de textos àrabs publicats ofereixen una major quantitat i diversitat d'in-
formacions sobre les relacions entre les terres catalanes de la Marca dels francs i el poder
musulmà d'Al-Andalus (Millàs 1987; Bramon 2000). Finalment, també és remarcable el
relativament important nombre de cròniques franques que, especialment en la primera
meitat del segle IX encara fixaven la seva atenció a les terres meridionals, quan aquestes
esdevingueren motiu de preocupació de Lluís el Pietós i Carles el Calb; una atenció que
gairebé desaparegué en la segona meitat del segle, raó per la qual n'estem menys infor-
mats que no pas de l'època immediatament anterior (Salrach 1978, Abadal 1986).

Amb aquest modest però significatiu volum de fonts documentals podem albirar
alguns dels mecanismes polítics que enfrontaren comtes i bisbes pel domini dels béns
i drets fiscals en els comtats i com es feien servir com a beneficis per assegurar la fide-
litat d'aquelles nissagues de la petita noblesa local. La constitució d'aquestes xarxes de
fideles no era cap novetat; el beneficium havia estat un dels mecanismes habituals de
remuneració d'aquells que usufructuaven les funcions públiques ja des de l'època del
baix imperi, en què els càrrecs públics eren remunerats amb un beneficium ad opus
publicum, com va demostrar Michel Rouche en el seu important treball sobre Aquitània
(Rouche 1978, 362). Les febleses del sistema de beneficis carolingi ja han estat exposa-
des per autors com Roger Collins quan afirma "(...)Carlemany tingué èxit gràcies a un
procés gairebé continu d'expansió de les fronteres i concessió a llurs seguidors francs del
botí aconseguit en la guerra i dels càrrecs que calia ocupar per al manteniment dels
territoris conquerits (...)Quan s'aturà l'expansió, sota el seu fill Lluís i les campanyes
prengueren un caire defensiu, l'interès d'aquells que lluitaven minvà per la manca de
probables beneficis i càrrecs, i es van fer cada cop més conscients que podia ser més ren-
dible explotar les divisions dins del regne opromoure llurs interessos més locals ". (Reuter
1990, 391). El beneficium no era només un instrument de la política dels monarques,
també era utilitzat localment –els comtats–, en principi sota la suprema potestat reial;
però la seva vinculació a l'autoritat dels comtes i els bisbes era, sens dubte, un dels
símptomes de la consolidació de noves formes d'autoritat més properes i vinculades
mitjançant juraments de fidelitat personals, en perjudici d'aquelles més llunyanes i cen-
tralitzades representades pels monarques francs hereus de Carlemany. Al mateix temps,
com han explicat suficientment els especialistes sobre història del món carolingi, "(...)la
competència entre el poder territorial de l'Església i els poders laics explica els conflictes
entre l'episcopatus i el comitatus i els agents que els gestionen" (Lauranson-Rosaz 1987).
Pensem que Girona, en el segon quart del segle IX, ofereix indicis prou significatius
sobre aquestes qüestions.