Page 40 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

i seguidors de la noblesa local. Però aleshores, i a diferència del que passaria més enda-
vant, els monarques encara estaven en condicions d'intervenir i revocar aquelles dona-
cions de béns fiscals. Des del 844 –segon precepte reial a la seu de Girona– endavant,
el domini de Fonteta sempre figurarà com un domini epsicopal, que donaria lloc a l'ex-
tens alou episcopal de la Bisbal, ja en el segle X. L'advocació de sant Feliu en relació a
la seu gironina no cal interpretar-la com una prova de la inexistència del temple de Santa
Maria; només es tractava d'un ús, encara habitual, de la més tradicional de les advoca-
cions episcopals de Girona.
Es tracta del primer exemple conegut de conflictes entre les esferes de jurisdicció dels
comtes i bisbes gironins que sovintejaren des d'aleshores, com tindrem ocasió de veure.
En qualsevol cas, des de 832 Berenguer de Tolosa governava tres grans conjunts terri-
torials: els comtats aquitans al voltant de Tolosa, els septimans o narbonesos i la Marca
Hispànica, centrada en l'eix Girona-Barcelona.

Berenguer de Tolosa i el bisbe Guimer (832-835)

A curt termini, l'enorme poder acumulat pel comte i marquès Berenguer resultà enca-
ra més temible per al bisbe que el dels seus predecessors. Sembla que el primer a patir
les ambicions de Berenguer fou Guimer, bisbe de Girona des d'una data desconeguda,
potser d'abans de 834. Era probablement un fidel de Bernat de Septimània –per tant hau-
ria estat nomenat bisbe cap al 827-830– i el primer descendent conegut del bisbe Gualaric.
Les dificultats entre el comte Berenguer i el bisbe semblen esmentar-se el desembre de
834, quan el precepte d'immunitat de l'emperador Lluís a Guimer esmentava la raó per la
qual els dominis episcopals eren situats sota la protecció imperial "(... )propter infestatio-
nem malivolorum hominum". És a dir, les vil-les i drets episcopals als comtats gironins
havien estat pertorbades o usurpades per homes "dolents" i el bisbe demanava –i acon-
seguia– un precepte imperial que confirmava el seu domini sobre aquestes. Aquestes
"pertorbacions" caldria situar-les, lògicament, una mica abans de la data del precepte,
segurament en els anys anteriors, potser durant els enfrontaments entre Bernat-Gaucelm
i Berenguer (831-832), o més probablement una mica més tard durant la breu guerra civil
que enfrontà els fills de Lluís el Pietós el 834, encara que no hi ha cap referència als efec-
tes d'aquesta lluita a terres gironines, sense que poguéssim descartar-les. En aquest sentit
podem llançar la hipòtesi que Guimer hauria estat investit bisbe sota el patrocini dels citats
Gaucelm i Bernat –cap a 830–, la qual cosa el situaria en oposició al nou comte Berenguer,
arribat al poder després de la destitució dels citats germans en 831-832. Per aconseguir la
restitució, o confirmació, d'allò que li hauria estat arrabassat, probablement pels homes de
Berenguer, el precepte confirmava tot allò que la seu gironina havia aconseguit en les ante-
riors donacions de Carlemany –les vil-les de Cacavianus (Valldavià?), Olianus (Ullà),
Celsianus i Vellosos (Ullastret), Molleto (Mollet de Ter), Milliasam (Millars), Castellum
Fractum (Sant Julià de Ramis i Sarrià), Parietes Rufini (Domeny, Taialà i Fontajau), Bascara,
Spedulias (Espolla), Crispianus (Crespià), i Miliarias (Mieres), a més del terç dels impostos
de pascuario et teloneo sobre els pagus d'Empúries, Girona i Besalú. A tot això el bisbe
Guimer aconseguí que s'hi afegís quelcom que no figurava en les donacions de Carlemany:
la immunitat judicial sobre totes les possessions, drets i persones que depenien de l'autori-
tat episcopal (Marquès 1993, 57-58). La immunitat tenia uns efectes polítics evidents: cap
autoritat laica amb competències judicials, començant pel comte, no tindrien autoritat dins
les possessions episcopals. Aquesta fórmula, incrementava l'autonomia episcopal, especial-
ment en relació a l'àmbit d'actuació d'un poder comtal que començava a manifestar-se
agressiu, des del punt de vista episcopal.