Page 41 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Per tant, lluny de considerar-lo un acte protocol -lari, cal valorar el precepte de l'any
834 com una conseqüència dels enfrontaments entre les faccions comtals i episcopals,
mitjançant els seus fideles o milites respectius —entre els quals hi hauria els familiars del
citat Lleó entre 829 i 831, o els homes malèvols citats en 834—, per la possessió de domi-
nis o beneficis fiscals com el ja citat a Fonteta. L'afebliment de l'autoritat reial, que ja es
manifestà quan no s'aconseguí reunir l'exèrcit l'any 828, es manifestava ara en enfronta-
ments entre les dues grans esferes de poder territorial —comtes i bisbes amb els seus fide-
les— per l'apropiació de fragments del botí fiscal.

El retorn de Bernat de Septimània i les relacions
amb el bisbe Gotmar (835-844)

Berenguer de Tolosa va morir cap a juny de 835 i la seva desaparició significà la res-
tauració de Bernat de Septimània, vençut en la revolta de 831-832, però retornat al favor
imperial després de la seva participació en el bàndol legitimista —els partidaris de Lluís el
Pietós— durant el conflicte de 833-834. De tota manera el seu poder era inferior al de l'e-
tapa anterior, car no controlava els comtats pirinencs ni els marítims d'Empúries, Peralada
i el Rosselló, on trobem altres comtes, Sunyer i Alaric, probablement des de 834; en canvi
tenim Bernat exercint les seves funcions comtals a Girona des del primer moment. Trobem
una notícia molt significativa en un judici que va tenir lloc a Empúries en 842, on s'en-
frontaren el comte Alaric i el nou bisbe Gotmar per la possessió de la tercera part dels
drets fiscals sobre els mercats, les pastures i el bestiar —els tributs de pascuario i teloneo-
dels comtats d'Empúries i Peralada. El mandatari del bisbe explicava com el bisbe Guimer,
antecessor de Gotmar, arribà a Girona després d'haver aconseguit el precepte imperial de
desembre de 834 i aleshores el comte Bernat l'investí amb els drets episcopals i els tercos
dels citats tributs en els pagus de Girona i Besalú. Després a la ciutat d'Empúries el comte
Sunyer l'investí amb els mateixos drets sobre els pagus d'Empúries i Peralada (Marquès,
1993, 60-66). La data d'investidura del bisbe Gotmar amb els drets episcopals, no citada en
l'esmentat judici, cal situar-la amb més seguretat en 835, quan Bernat de Septimània havia
estat restituït en les seves funcions comtals. Una altra possibilitat, més remota, planteja les
dates de 827-829, quan Bernat fou comte a Girona per primer cop, però aleshores Sunyer,
també citat, no era comte a Empúries; ho era l'esmentat Gaucelm.
El document és força significatiu per diversos aspectes. Indica, d'una banda, que els
comtes encara actuaven com a representants o delegats territorials dels monarques caro-
lingis i tenien cura d'executar les seves ordres, si més no aquest és el paper que repre-
senta el comte Bernat en el text. D'altra banda podem comprovar que els bisbes eren
personatges públics, elegits i investits sota ordres imperials, i que disposaven d'una part
de les possessions públiques i de les rendes fiscals per dur a terme la seva tasca, la qual
cosa significava que jugaven un paper públic comparable al dels comtes o superior. Llur
camp d'acció —el bisbat— era més extens, car abastava diversos pagi o comtats, quatre en
el cas de Girona.

També hem de remarcar que el document parla d'una cerimònia de presa de posses-
sió del bisbe "(.. ) cenit Guimer condam episcopi (...) a lerunda civitate cum gratia domni
Lodovici imperatoris (...) et sic recepit pleniter ipso episcopato (...)", i de la concessió dels
drets fiscals adjudicats pel comte al bisbe per manament imperial "(...) et per iussionem
predicti imperatorem revestivit Bernardus comes condam Guimarane episcopus de ipso
episcopatu cura terciara partem de ipso pascuario et teloneo de Gerundense atque
Bisuldunense(...)". Potser la cerimònia —de caràcter civil— aniria acompanyada de la seva
consagració com a nou bisbe, tot i que aquesta podria haver tingut lloc anteriorment, car