Page 37 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

que es degué refredar després dels fracassos contra Tortosa entre 806 i 810, que aturà
l'expansió. Aquest moment fou seguit poc després, cap al 820-25 aproximadament, per
l'inici d'un cicle de revoltes nobiliàries que afeblí progressivament l'estat carolingi i esde-
vingué el principal mecanisme de la seva evolució cap al feudalisme. Com ja hem dit
més amunt, aquesta anàlisi la proposen nombrosos historiadors que, en general, vincu-
len la crisi de l'Imperi amb la fi de la seva expansió militar (Reuter 1990, 378, nota 31).
A les contrades de la Marca Hispànica aquest joc de faccions, molt lligat a les grans dis-
putes en el si de la famíla carolíngia, enfrontà tres nissagues: dues formades pels hereus
de sant Guillem de Tolosa –Berà, d'una banda, i Gaucelm i Bernat, d'una altra, fills de
mares diferents–, mentre que la tercera en discòrdia, i al capdavall la més beneficiada,
fou la dels hereus de Bel-ló de Carcassona. Els inicis d'aquesta evolució podem copsar
d'una manera prou evident a la Girona d'aquella època. -los
A partir dels anys 826-827, la nostra terra va veure com s'enfrontaven les ambicions
dels hereus de Berà –fill de Khunegunda, la primera esposa de Guillem de Tolosa– amb
les de Gaucelm –comte d'Empúries i Rosselló– i el seu germà Bernat, fills de Witburga,
la segona esposa de Guillem; un conflicte ja manifestat en l'anterior crisi de l'any 820
que havia acabat amb la destitució de Berà. Un cop finit el govern de Rampó cap a 825,
en l'assemblea celebrada al palau imperial d'Aquisgrà el febrer de l'any 826, Gaucelm i

0 0 - 100m 0 Monestir de Sant Medir i Sant Genís
100 - 200m Termes episcopals el 834
0 200 - 400m Termes episcopals el 844 o 15km
>400m Vies ^— —^

Fig. 2. Mapa de les vil-les i alous episcopals.