Page 73 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

tral de la ciutat antiga, l'antic fòrum o plaça del Mercadell, fins als punts extrems al nord
i al sud les distàncies són les mateixes i s'ajusten a una unitat de longitud romana, sense
que, ara com ara, estiguem en condicions d'anar més enllà sobre aquesta observació.
L'amplada del terme era molt menor, car feia menys d'1 km d'est a oest –des del Ter i
l'Onyar fins als cims de Montjuïc i les Pedreres. Una superfície d'unes 250 hectàrees, infe-
rior a la majoria dels termes o uillae del seu entorn, del comtat i del bisbat, resultat de
la reestructuració de l'antic terme de la ciuitas romana. Lluny de romandre estàtic en el
temps, el terme experimentà modificacions en l'alta edat mitjana: en 992 es va segregar
el burg de Sant Pere de Galligants i en el segle XII va incloure els termes del Mercadal
i Cuguçacs. A banda d'aquest burg, fora del nucli tancat dins les antigues muralles,
ampliades en temps de Carlemany, i més enllà de la porta septentrional, es desenvolu-
pava el burg de Sant Feliu al voltant de l'antiga seu episcopal, documentat des de final
del segle X encara que segurament era més antic. En canvi no sembla que al sud de les
muralles, i sota la protecció de Sant Martí Sacosta, s'hagués desenvolupat cap nucli edi-
ficat fins ben avançat el segle XI.
La migradesa del seu terme estava condicionada per la proximitat dels termes veïns;
les uillae de la vall de Sant Daniel i Vila-roja per llevant i sud, els rius Onyar i Ter que
separaven Cuguçacs, Mercadal i Bruguera a ponent, i Orta-Pont Major i 011eda al nord.
Alguns d'aquest límits fregaven literalment amb les muralles de la ciutat, com passava
amb l'Onyar, als peus de la muralla de ponent o de Ballesteries, o amb el límit amb la
vall de Sant Daniel, a poc més de dos-cents metres als peus de la torre Gironella. Dins
aquests migrats límits només hi havia lloc per a dos petits espais suburbans, situats res-
pectivament a nord i sud, centrats des de l'antiguitat tardana pels dos temples de Sant
Feliu i Sant Martí Sacosta, i desigualment urbanitzats, el primer més que el segon, fins
ben avançat el segle XI.