Page 77 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

seva família, i també dels canonges del capítol de la catedral quan aquests començaren
a diferenciar-se de la cort episcopal, com passà a Girona des de la segona meitat del
segle X. També podríem trobar-los al servei d'altres institucions com Sant Pere de
Galligants o Sant Martí Sacosta, i potser també com a clients d'aquells magnats territo-
rials que disposaven de cases i feien tasques militars dins la ciutat, tal com identifiquem
pels volts de l'any 1000 quan els documents informen sobre la torre vescomtal o la que
tenia Gausfred Vidal de Pals (Canal et al. 2003, 47-49). Fins i tot podem plantejar-nos si
els artesans i comerciants que proveïen les necessitats i els luxes d'aquests grups privi-
legiats eren persones que duien a terme unes activitats lliures, només regulades mitjan
–els impostos–, o bé integraven els grups de domèstics i ministeriales -çant la fiscalitat
dels seguicis comtal i episcopal, per tant vinculats mitjançant algun tipus de servitium,
encara que tampoc podem ignorar la possibilitat d'una combinació: artesans i comer-
ciants lliures que també realitzarien ocasionalment serveis als estaments dirigents. Les
seves activitats, opina Bois, tindrien lloc en un circuit urbà gairebé tancat, amb poca rela-
ció econòmica amb l'entorn rural. Els mercatores (mercaders) o fabri (artesans) serien
bàsicament tributaris de les rendes percebudes per la seva clientela privilegiada, comtal
i episcopal que, a la seva vegada, depenia de la seva capacitat d'explotació de la pobla-
ció rural mitjançant la fiscalitat (censos i delmes) i altres rendes territorials, cada cop més
barrejades.

Aquesta importància de les funcions fiscals i l'activitat de ministeriales relacionats es
manifesta a Girona mitjançant algun document escadusser però força significatiu. L'any
934 el comte Sunyer va donar a la seu i al bisbe Guiu el dret a batre moneda a Girona
o a qualsevol altre lloc del comtat, i el terç del monedatge o dret fiscal percebut per la
citada operació (Marquès 1993, 125-126). Sembla clar que un d'aquests indrets on els
especialistes comtals i episcopals, dits ministeriales en el document, duien a terme l'o-
peració era la mateixa Girona. Lògicament hem de pensar que a més d'aquests mone-
ders, hi haurien altres ministerials dedicats a diverses tasques –administratives, comer-
cials, artesanats– al servei de comtes i bisbes, però la documentació no els identifica. En
aquest sentit és evident que la mateixa importància i varietat de tributs i drets públics
identificats en els segles IX i X obligaria a l'existència d'un personal encarregat de la per-
cepció d'aquests. Pensem per exemple en el cobrament dels teloneos als mercats, o el
cobrament dels censos que tothom pagava i el necessari manteniment de les matrius o
registres, que sens dubte existien. Això significaria o bé l'existència d'un personal espe-
cialitzat adscrit als serveis financers de comtes i bisbes, serveis dels quals no tenim cap
rastre, o bé, com sembla més probable, l'activitat de membres d'estaments benestants
dedicats a activitats comercials o productives autònomes, que també podrien proporcio-
nar serveis de gestió als governants, com devien fer els ministerials citats l'any 934.
Tot i que l'existència d'aquest ventall de ministerials dedicats a activitats relacionades
amb el servei comtal i episcopal sigui força hipotètica, no podem deixar d'observar que
aquesta relació també la trobem més endavant, en la plena o baixa edat mitjana. Des de
mitjan segle XI i ja plenament en el XII trobem membres de nissagues gironines, prou
conegudes des de mitjan segle XII quan es generalitzaren els cognoms, que feien una
activitat tan significativa en l'entorn urbà com la promoció immobiliària –noves urbanit-
zacions o parcel•lacions– al servei d'aquells poders que tenien la condició de senyors
eminents –bisbes, comtes-reis, castells, canonges... – o dels seus feudataris; acordant el
repartiment de les rendes o tributs derivats de l'establiment dels nous estadans –censos,
delmes, terços, lluïsmes...– (Canal et al. 1998, 17-19). Certament alguns aspectes d'a-
questa situació no eren gaire aplicables al món altmedieval, car a la Girona anterior al
segle XI, una ciutat emmurallada amb modestos ravals, no s'hi deurien desenvolupar gai-