Page 82 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Com podem veure, el document, a banda de parlar per primer cop de la parròquia
episcopal, identifica clarament uns habitants de la ciutat que llauraven o feien llaurar la
terra amb els seus bous. No sabem si la condició d'aquests pobladors era de pagesos o
de propietaris "urbanitzats ", però en qualsevol cas sabem que l'activitat d'una part dels
habitants de Girona estava relacionada amb l'agricultura i la ramaderia. Naturalment
aquestes llaurades i productes provindrien de les terres extramurs situades dins els límits
de l'extens terme parroquial de la seu, com el mateix document deixa prou clar. Per tant,
lluny de la imatge tòpica de la ciutat "antiga" reclosa intramurs i allunyada del seu entorn
rural, aquest document palesa que l'activitat agrícola seria la font de riquesa directa de
molts gironins. D'altra banda no sembla que aquests pagesos o propietaris "urbans"
haguessin d'esmerçar gaire temps a arribar als seus llocs de feina: des de final del
segle IX la documentació deixa veure uns espais suburbans –al peu mateix de les mura-
lles– molt ruralitzats, amb terres (de secà), horts, vinyes, fruiters i oliveres, al nord (Sant
Feliu) i al sud (la costa de Sant Martí i l'alveo o areny de l'Onyar), però també en l'en-
torn muntanyós de ponent, als monts Aguilare (les Pedreres) i Miralias (Montjuïc), així
com a la vall Baschona o de Sant Daniel (Canal et al. 2003, 314-317).
En aquest punt tampoc hem d'ob lidar, una mica més enllà, la importància del sistema
de recs i horts que articulaven la rica plana gironina, en un radi de 3 o 4 km al voltant, a
una hora a peu màxim. Des del segle IX tenim referències documentals del rec Monar i
des del X cites abundants d'horts i molins que s'arrengleraven al llarg d'aquest rec, des de
Montfullà al Mercadal, i més al nord en el pla del Pont Major al llarg del rec de la Menola,
a més d'altres llocs del pla que aprofitaven recs com els del Güell o de Cuguçacs, docu-
mentats des de començament del segle XI. No hi ha dubte que aquesta remarcable xarxa
hidràulica, segurament anterior al segle IX, existia en funció de la proximitat al nucli urbà
amb el qual mantenia una funció de proveïment del seu mercat i de rendes per als seus
nuclis dirigents, car la gestió d'aquests recs era de competència pública, com indica el
mateix nom del rec Comtal –des de començament del segle XI– o el domini comtal detec-
tat vora el rec de la Menola a final del segle X (Canal et al. 2003, 412-420). També devia
ser lloc de feina de molts gironins, els mateixos citats en el conveni –esmentat més amunt
repartiment dels delmes i primícies de la parròquia episcopal, com també seria l'ocu-
–de
pació preferent dels habitants de termes veïns com el Mercadal, Tolosella (Santa Eugènia),
Saltu (Salt) i Oda (Pont Major). En segles posteriors coneixem els noms de llauradors i hor-
tolans residents a Girona i que treballaven en aquest entorn hortícola.

Activitats urbanes i tributació

Tot i la manca de dades directes sobre altres activitats econòmiques urbanes anteriors
al segle XI, podem apreciar indicis d'aquestes estudiant alguns drets fiscals repetidament
esmentats en els nombrosos preceptes imperials, reial o papals, que van ser atorgats a
la seu de Girona; l'últim va ser de 1002.
Des del segle IX, els monarques carolingis s'acostumaren a concedir preceptes on, a
més d'esmentar les immunitats o excepcions respecte de les autoritats públiques –els
comtes i jutges, per exemple– s'ementaven aquells drets fiscals, o fraccions d'aquests, als
quals tindrien accés els bisbes. Entre els més antics figuraven el pascuari o pasquer i el
teloneu –pascuario et teloneo–, uns impostos d'arrel romana i llarga continuïtat en els
regnes germànics, sobre els quals molts bisbes, com el de Girona, van rebre el dret a
percebre un terç sobre el total de la seva recaptació en els comtats del seu bisbat, en
una data anterior a l'any 834, car el primer precepte, datat en aquell any, situava la dona-
ció en temps de Carlemany, per tant abans de 814.