Page 84 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

carolingis estiguessin en condicions de fer un acte d'aquest abast. Sembla més probable
una donació comtal car hem de recordar el trasllat dels jueus de Juïgues a Girona, a la fi
del segle IX, com una mostra de la seva autoritat sobre aquesta minoria. D'altra banda,
coneixem un altre acte de cessió de drets públics dels comtes als bisbes: la citada dona-
ció del dret de monedatge l'any 934, feta pel comte Sunyer al bisbe Guiu. En qualsevol
cas, aquesta possible cessió dels tributs jueus, si mai existí, no s'ha conservat.
El censos ja surten documentats a Barcelona l'any 844 (Fàbrega 1995, 183-187) però
en relació a Girona no s'esmenten fins a 899. En el citat precepte d'immunitat del rei
Carloman s'esmenten les repetides excepcions acordades als habitants de les vil-les –en
realitat al seu dominus, el bisbe– i s'afegeix: "(...)nullum aliquod censum vel servi
ullo tempore ingerere quis presumat(...)" (Marquès 1993, 21), encara que -tium(...)
aquestes excepcions ja eren implícites als preceptes anteriors i per tant ja poden ser data-
des en època de Carlemany. Sobre la naturalesa dels censos, si bé estem dacord sobre
les característiques agràries d'aquests en relació a la població pagesa –quantitats fixes de
pa, vi i carn–, en canvi no n'estem segurs quan es tractava de la població urbana; quina
era la naturalesa dels censos pagats pels jueus de la ciutat, per exemple? quines activi-
tats taxava? No hi ha dubte que els censos també es devien pagar en productes quan els
contribuents eren propietaris pagesos, però no ho tenim clar en el cas d'altres fonts de
rendes: com pagaven els artesans o comerciants, al marge dels teloneus dels mercats? No
podem deixar de notar que els primers censos definits concretament a Girona, a la fi del
segle XI, citaven pagaments en productes –gallines en 1082– però es tracta segurament
d'una referència massa tardana i en un context feudalitzat per projectar-la amb segure-
tat un segle enrere.
Sobre la qüestió dels censos, hem de fer notar que Durliat, un dels millors especia-
listes en tributació antiga, afirma, en referir-se a les ciutats tardoantigues i carolíngies:
"(...)no hi ha cap raó per dubtar que els habitants de les ciutats pagaven una capitació
(censuro) que era un impost que gravava normalment tothom(...) els artesans eren taxats
en funció de la seva activitat, segurament després d'una vaga estimació dels seus ingres-
sos". (Duliart 1990, 216). No resulta un comentari gaire satisfactori, però és tot el que
podem dir, ara com ara.
És inútil que tractem d'identificar artesans, o simplement treballadors manuals, en la
documentació anterior al segle XI. A Girona el primer esment no el trobem fins a l'any
1035, quan apareix un Ysarn Çabater (Martí 1997, 229) i, poc a poc, comencen a citar-
se algun textor —teixidor— i diversos fabri —potser ferrers o genèricament artesans— ja més
avançat el segle XI al burg de Sant Feliu (Canal et al. 2000, 60). Això podia significar que
aquests sectors començaven a jugar un paper significatiu i més autònom en el món urbà.
Però encara eren fets poc comuns. Els documents del segle XI no acostumen a citar l'o-
fici o activitat dels habitants. I aquestes mancances no són un fet excepcional, passa el
mateix amb la documentació a tota Europa; cada cop que els autors contemporanis trac-
ten l'emergència o reactivació de les ciutats altmedievals —fins al segle XI— parlen del
creixement comercial i dels mercats, mai de les activitats productives urbanes, sobre les
quals no hi ha informació directa. En aquest terreny hem d'esperar que l'arqueologia
pugui donar més informació en el futur. Si la informació escrita d'aquests segles detec-
ta diverses activitats artesanals en el medi rural —com les fargues i molins, per exemple
hi ha dubte que tambe s'hi deurien localitzar en el medi urbà. —no
Malgrat totes les incerteses, l'existència d'aquesta població urbana resulta indiscutible,
encara que sigui de forma indirecta; d'on va sortir la mà d'obra que va realitzar la cons-
trucció, des de la fi del segle X, del xenodoquium, el palau episcopal, la nova catedral
o la canònica? O també de les cases particulars que l'ardiaca Oliba Llobet havia fet aixe-