Page 85 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

car a la fi del segle X? És evident que els documents de l'època no s'ocupaven d'aques-
tes qüestions, excepte per referir-se a la titularitat dels edificis, les operacions de dona-
ció, venda o, de vegades, els diners esmerçats a les dites obres. Però, qui podia ser el
destinatari de gran part de les 100 unces d'or que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda
ja havien esmerçat l'any 1015 en la construcció dels murs i la coberta de la nova cate-
dral? Sens dubte part d'aquests s'havien invertit en el pagament dels tècnics i obrers,
molts temporers, encarregats de l'obra.
Sobre l'origen del censum cal recordar que es tractava d'un antic tribut públic, sens
dubte el principal, hereu de l'època del baix imperi romà, que combinava les competèn-
cies de la capitatio i la iugatio, els tributs personal i territorial. El nom del registre on s'ins-
crivien els contribuents i les propietats –el cens– va acabar donant el nom a l'impost
mateix. Durant l'època dels regnes germànics es va mantenir la seva aplicació, testimonia-
da al regne merovingi i visigot, per exemple, i també al carolingi des del segle VIII (Duliart
1990, 101, 199, 206). Quant a la seva evolució, hem de dir que encara sembla citar-se com
un tribut d'origen públic a començament del segle XI, car l'esmenten com una competèn-
cia episcopal la Butlla papal de 1002 i la consagració de la nova seu de Santa Maria en
1038 (Catalunya romànica V 1991, 34-35), mentre que apareix com una prestació als se-
nyors feudataris, laics o clergues, des de la segona meitat del segle XI a Girona. Per exem-
ple, la infeudació que l'any 1063 va fer el bisbe als canonges de la seu del forn de pa –cli-
banum episcopalem– del burg de Sant Feliu citava la donació amb omni suo censo et
servitio (Marquès 1993, 250-252) que cal entendre com els pagaments d'origen fiscal que
havien de fer llurs propietaris. També la menció que feia en 1071 el testament del sagris-
tà Bonuç en el qual deixava a Raimundi Oliba de Gerundella, mancusos II per censum de
casa que ego babeo de illo (Martí 1997, 354-356). Igualment l'any 1082, Berenguer Eldemar
va donar "(...)ipsa nostra casa (...)inter muros ciuitatis Gerunde in honore de ipsa turre
prope sancte Marie Puelle (...)per feuum quem tenemus hec per Guillelmum Raimundi
senescalem (...)censum (...)parillium de gallinas per unumquemque annum omni tempo-
re(...)" (Martí 1997, 382). Berenguer Eldemar tenia la casa en feu del senyor del castell de
Sobrepones, el senescal Guillem Ramon, per això podia atorgar-la a un nou propietari útil,
tot establint-hi els censos corresponents, car el domini continuava en les seves mans i les
del seu senyor. Era de fet un establiment, paraula molt comuna en l'edat mitja, encara que
no esdevindria corrent fins al segle XII. Els censos en la segona meitat del segle XI ja esta-
ven en mans dels canonges, el veguer i castellà de la Gironella o el castlà de Sobreportes,
i els tenien pels seus senyors, el bisbe, el comte o el senyor de Sobreportes. Explicar
aquesta trasformació del censum és entrar en la mateixa naturalesa del nou règim feudal;
va seguir el mateix procés de privatització i d'infeudació, per part dels senyors, que molts
altres tributs i serveis d'origen públic d'arrel carolíngia.
Finalment no podem deixar de banda un altre tribut de naturalesa eclesiàstica, el deci-
mum o delme eclesiàstic, citat per primer cop a Girona l'any 887 en relació a la dona-
ció del bisbe Teuter de drets parroquials de 14 esglésies de la rodalia de Girona a la
canònica de la seu (Martí 1997, 17), també citat a començament del segle XI en el ja citat
procés de repartiment dels drets de la parròquia episcopal entre la seu de Santa Maria i
la canònica de Sant Feliu. Es tractava d'un impost, la dècima part del cens que tothom
havia de pagar, principalment en forma de productes, tal com explica el mateix docu-
ment, que també ens explica l'important paper de les activitats agrícoles i ramaderes dels
gironins. Malgrat la seva estructuració a mitjan segle VIII, l'origen d'aquest tribut sembla
precarolingi, car sabem que a diversos concilis eclesiàstics dels segles VI i VII es recor-
dava que tothom havia de pagar una part dels tributs personals per al manteniment del
clergat local (Durliat 1990, 149-150), i cal que tinguem en compte que la decima signi-