Page 83 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

El pasquari era un dret sobre les pastures i sobre el bestiar que hi pasturava, car mol-
tes pastures eren terres fiscals o públiques. No estem segurs d'on es cobrava, segurament
devia ser als diversos mercats de bestiar que es devien desenvolupar al costat dels mer-
cats de queviures, raó per la qual són citats conjuntament amb els teloneus. Aquest
darrer, a vegades dit també raficum, era un impost estretament lligat amb els mercats
urbans i rurals; de vegades aquesta relació era molt evident com, per exemple, en el pre-
cepte atorgat pel rei Carloman al bisbe Servus Dei l'any 899 on s'esmentava el dret epis-
copal sobre (...)pascuaris et teloneis mercatorum terre marisque ceterisque mercatis
omnibus (Marquès 1993, 21). Això sembla confirmar la cessió d'una part dels citats
impostos que pagaven tots els mercaders que viatjaven per terra i mar a tots els mercats
dels quatre comtats de la diòcesi. Sembla evident que l'impost era satisfet pels merca-
ders, i no pas pels compradors, segurament en el moment d'accedir als llocs de mercat.
Per això pensem que l'esment conjunt de pasquers i teloneus s'explica pel fet que es
tractava d'impostos diferents, però cobrats als mateixos indrets, els mercats.
Tot i que els documents no indiquin gairebé mai els llocs on es feien els mercats, no
hi ha dubte que Girona n'era un. La butlla del papa Silvestre II ho confirmà l'any 1002
quan recordava el dret que tenia la Seu a (...)terciam partem de ipso toloneo de ipsos
mercatos de predicta ciuitate vel de ipsius comitatu(..); per tant veiem esmentar-se per
primer cop el mercat o mercats de Girona, encara que sens dubte tots les altres refe-
rències als mercats del comtat de Girona, citades als preceptes entre els anys 834 i 922,
ja parlaven, implícitament, del mercat de la ciutat, és a dir des dels temps de l'empera-
dor Lluís i abans, en temps de Carlemany.
D'altra banda la toponímia documentada en anys posteriors ens recorda els llocs que
feien o havien fet aquestes funcions de mercat. El Mercatello era el nom, documentat
per primer cop en 1035, que rebia l'antiga plaça foral que se situava sota les escales de
la seu. Per tant, el lloc havia mantingut les funcions de centre comercial al llarg d'un
mil-lenni. En aquells anys també trobem esmentat el nom de Merchadal, per primer cop
en 1007, per referir-se a un terme situat a l'altra banda de l'Onyar on segurament hi
hagué un mercat, encara que la documentació coneguda des del segle XI desconeix
aquesta funció, que s'hauria perdut en una època potser no gaire allunyada. Potser en
aquestes aquestes dates el mercat principal ja se situava a la riba de l'Onyar, en el seu
areny, prop de la porta meridional de la ciutat i davant mateix de l'església del Mercadal,
en el mateix lloc on avui es troba la xarxa de carrers i carrerons situada entre els carrers
de Ciutadans i la Rambla, on l'any 1160 el comte Ramon Berenguer IV va manar l'orde-
nació del mercat públic en el document de la qual implícitament es recordava que ja s'hi
feia des d'abans (Canal et al. 1996, 62-69). Però això tampoc està clar car els pocs docu-
ments que citen aquest espai de la fi del segle X i al llarg de 1'XI només esmenten acti-
vitats agrícoles al sud de la muralla de la ciutat, la qual cosa ens impedeix donar una
resposta definitiva sobre la localització del mercat gironí abans del segle XII.
Entre els tributs directes citats en la documentació, no tenim cap dubte que els giro-
nins també pagaven el censuro, un tribut molt lligat a la producció i a la renda estimada.
Sabem que el pagaven tots els habitants lliures de les vil-les, o sigui les poblacions rurals,
independentment del seu estatut jurídic –coloni, servi, hispani– o de l'autoritat afectada a
cada terme –comtes, bisbes, monestirs o nobles immunistes–. En el cas de Girona sabem
que els jueus de la ciutat el pagaven al bisbe, tal com explica la butlla papal de 1002
(Marqués 1993, 160-162), però segurament també l'havia de satisfer la resta de la pobla-
ció al comte. Resulta remarcable aquesta atribució dels censos jueus al bisbe, encara que
desconeixem quin pot haver estat el seu origen. Cap dels preceptes atorgats a la seu giro-
nina fins a l'any 922 en parlen i no sembla que després d'aquesta data els monarques