Page 99 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

El poder a Girona a mitjan segle XI

La nova estructura de l'ordenament politic en una ciutat
en procés de feudalització

L'objectiu d'aquest treball és reconstruir la imatge d'una època de canvi, una etapa
de mutació —anomenada convencionalment la feudalització— en una ciutat com
Girona, que podem sintetitzar al voltant de l'any 1057. La data no està triada a l'atzar:
és el moment en què la comtessa Ermessenda, que l'havia governada al llarg de més
de seixanta anys, va haver de cedir el poder al seu nét Ramon Berenguer i la seva
nora Almodis. També és significatiu aquell any perquè aleshores documentem els pri-
mers juraments de fidelitat dels nobles que comandaven els tres castells situats als
angles dels triangle emmurallat que tancava la ciutat, que esdevingueren els principals
testimonis dels canvis polítics —la feudalització— produïts en el govern de la ciutat.
Finalment, no deixarem d'observar el paper significatiu del poder eclesiàstic —el bisbe
i els canonges— que també s'adaptaren als nous mecanismes feudals i feren juraments
semblants.
No podem dir que la historiografia catalana hagi estudiat gaire aquelles transforma-
cions que anomenem la "revolució feudal" en l'àmbit urbà. Deixant de banda el cas de
Barcelona, on són ben coneguts els conflictes entre les nissagues comtal i vescomtal a
mitjan segle XI, no coneixem cap monografia o article sobre els canvis sociopolítics a la
Seu d'Urgell, Vic o Manresa en el segle XI, per exemple. En aquest sentit Girona no és
cap excepció. Per això ens proposem estudiar el cas gironí també en la mesura que
pugui servir de paradigma per a les ciutats catalanes de l'època.
Girona assolí a mitjan segle XI, d'una manera menys rupturista i més evolutiva del
que hom pensa generalment, una nova configuració social i política, fruit de la nova
composició del poder produïda durant els anys de les picabaralles dins la família com-
tal, però també com a resultat de processos de llarg abast, que ja es feien evidents des
de la segona meitat del segle X i els primers decennis de l'XI, en què el pes dels bis-
bes, però també del clergat episcopal i els magnats laics començà a fer-se evident
(Canal et al. 2003, 41-43 i 60-61). Després de la victòria sobre l'àvia, la comtessa
Ermessenda, era solemne l'afirmació d'autoritat que va fer el comte Ramon Berenguer
el novembre de 1057, quan va fer donació a la seva esposa, Almodis, del comtat, el
bisbat de Girona i "(...)ipsam ciuitatem quae dicitur Gerunda cum suo castro
Gerundella et cum omnibus turris et muris et hedificiis quae in predicta ciuitate sunt
aut erunt(..) ", o sigui, la ciutat de Girona amb el seu castell de Gironella i amb totes
les torres, murs i edificis que hi havia a la ciutat (Feliu i Salrach, 1999, 887-890). Era
evident que els comtes —hereus de l'autoritat reial— es consideraven els únics i legítims
detentadors de la potestat sobre una ciutat definida en llurs aspectes principals i, molt
especialment, els castellers, d'acord amb la nova organització del poder que es confi-
gurava. Malgrat la solemnitat de l'afirmació comtal, l'autoritat dels comtes sobre Girona
estava lluny de ser tan absoluta; les senyories feudals, que els mateixos comtes havien
afavorit, amb els seus pactes amb els bisbes, els vescomtes i altres magnats, havien
esmicolat la seva autoritat jurisdiccional a tot el comtat i a la mateixa ciutat. Com veu-
rem tot seguit, els tres castells i la seu episcopal —el bisbe i els canonges— s'havien
repartit l'autoritat a mitjan segle XI, més o menys amb el consentiment comtal. A con-
tinuació examinarem els orígens coneguts i les característiques d'aquestes institucions
i les noves formes i relacions de poder que s'hi establiren.