Page 100 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Lafeudalització institucional pactes i juraments

En primer lloc, cal que situem el momemt en llur context històric. A mitjan segle XI
s'havien reproduït les picabaralles que havien enfrontat la comtessa Ermessenda amb el
seu nét Ramon Berenguer uns anys abans. Aquest cop el motiu principal era el casament
del jove comte amb l'occitana Almodis de la Marca, que provocà un veritable escàndol
i arribà a provocar l'excomunió papal de la parella, acusada d'adulteri. Però els motius
de fons cal cercar-los en la diferent manera d'entendre el govern entre l'àvia, que repre-
sentava l'estil de govern que havien implantat els comtes en el segle X, i el nét, que afa-
voria, o si més no s'acomodava, el nou règim polític marcat pels juraments i convenis
amb els magnats territorials –l'anomenat règim feudal. Potser la millor prova és la rela-
tiva tardança a imposar-se les fórmules feudals al comtat de Girona, on la comtessa
Ermessenda va mantenir un poder hegemònic fins a mitjan anys cinquanta. Enmig de
lluites militars i diplomàtiques poc conegudes, Ramon Berenguer ja havia aconseguit
posar un peu en terres gironines en aconseguir el jurament de fidelitat dels senyors del
castell de Fornells en 1049 i millorà considerablement la seva posició quan Berenguer,
el nou bisbe de Girona des de la fi de 1051, li donà el seu suport. Però el cop decisiu
vingué quan Ramon i Almodis aconseguiren el domini sobre el castell de Gironella, en
una data que podem situar entre 1054 i 1056, un fet cabdal, car també els donava el
domini de la ciutat. Això significà el principi de la fi per a la vella Ermessenda, malgrat
els suports que encara mantenia dins l'aristocràcia gironina. El 4 de juny de 1057 la com-
tessa Ermessenda renuncià al seu poder als comtats de Girona, Barcelona i Osona, i a
tots els seus castells, a canvi del preu de 1000 unces d'or. Poc després la vella comtes-
sa va jurar fidelitat a Ramon Berenguer i Almodis pel comtat de Girona, tot recordant el
moment clau del conflicte: "(...)postquam tu predicte Remunde comes accepiste potesta-
tem de chastro Gerundella de quo predicta Ermessindis postea non recuperauit potesta-
tem" (Feliu i Salrach 1999, 908-912), és a dir, Ermessenda recordava quan el comte, dos
o tres anys abans, aconseguí la potestat del castell de Gironella i –afegim nosaltres– el
control de la ciutat de Girona o gran part d'aquesta. Aquesta afirmació feia evident que
el domini dels castells, fins i tot a les ciutats, havia esdevingut el mecanisme clau del
poder polític, un fet nou a les terres gironines on mai abans de mitjan segle XI s'havien
esmentat els castells com a centres de poder.
La victòria de la parella comtal fou seguida el 12 de novembre per la citada donació
del comtat i ciutat de Girona a la comtessa Almodis, de les quals esdevingué cogover-
nadora en igualtat amb el seu espòs, i on per definir la ciutat s'utilitzava la fórmula cita-
da al començament. La proclamació fou seguida per una corrua de juraments de fideli-
tat que gran part de la noblesa del comtat va fer als comtes. Entre els comdors gironins
hi figuraven els vescomtes Ponç i Ermessenda, Arnau Ramon de Sobreportes, Eneas Miró
d'Hostoles, Ramon de Fornells, l'abat Berenguer de Sant Feliu, Humbert de Montpalau
o Amat Elderic d'Orís. Però també hi mancaven personatges significatius com Silvi Llobet
de Cervià o Bernat Gausfred de Pals, que no juraren fins a uns anys després, un senyal
que la reconstruïda autoritat comtal sobre Girona encara no era plena. El més significa-
tiu d'aquests juraments, des del punt de vista polític, era que a la promesa de fidelitat
personal s'hi afegia el reconeixement de la potestat superior –autoritat– dels comtes
sobre els castres, utilitzant una fórmula repetitiva com, per exemple, la que va fer servir
Ramon de Fornells: "(..)podestadivi farei Remundo comite prescrípto per quantas vicis
mihi mandaverit de ipso castro de Todela (Sant Gregori) sive de ipso castro de Fornellos
(Fornells de la Selva) vel de ipsas fortedas qui in iam dictos castros sunt(...)" (Feliu i
Salrach 1999, 1473-1474). Els castros eren els termes administratius –sovint les antigues