Page 103 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Gerundae (.. )neque de ipsa abbatias (.. )peque de ipso comitatu quod dicunt
Gerundensi (...)peque de ipsos castros aut castellos (...)rochas aut puios (...)qui in pre-
dicto comitatu sunt(.) ", una fórmula repetida a bastament en els documents de l'Arxiu
Comtal. Sembla clar que el castell de Gironella era el gran exponent de l'autoritat com-
tal sobre la ciutat i el comtat, car era citat juntament amb els altres components de la
potestas comtal, la ciutat, el bisbat, les abadies i els castells, però era l'únic castell citat
pel nom.
El castell de Gironella, amb els seus drets i feus, era una valuosa penyora en la llui-
ta pel poder que Ramon Berenguer i Almodis havien aconseguit poc abans, com recor-
dava la comtessa Ermessenda quan afegia que els comtes el van utilitzar per aconseguir
la fidelitat de grans magnats, com els ja citats Humbert de Montpalau i Ramon Fo1c de
Cardona. Però la castlania efectiva era poc després de Ramon Oliba, que tal vegada ja
tenia la possessió del castell des de l'època d'Ermessenda i que va ser el primer de la
seva nissaga que va utilitzar el cognom de Gironella a partir de 1071 (Martí 1997, 355).
Per a aquesta funció de castlans del castell comtal de Girona –encara que ells mateixos
s'anomenaven castellans–, i que van exercir sense intermediaris entre ells i els comtes,
els Gironella disposaven de diversos feus comtals afectats al servei del castell i docu-
mentats des de la segona meitat del segle XI: al voltant muntanyós del mateix castell, en
1'anomentat puig Aguilar (Rius 1928, 372-373), a Vila-roja (Martí, 1997, 417-418), al Bec
Eixut, actualment el pla de Vista Alegre (Arxiu Capitular de la Seu de Girona. Pergamins
del segle XIII 1289) i especialment al pla de Girona, terme definit com un "alou comtal"
a mitjan segle XI (Martí 1997, 282-284) i que esdevindria el terme de Gironella del Pla
des de començament del segle XIII (Canal et al. 2003, 266-269), es manifesta amb aquest
nom. A la seva vinculació a la vella fortalesa i la família feudatària del mateix nom. Tot
plegat ens fa pensar que els comtes van afectar els castlans de Gironella, per al servei
del castell i la castlania, una part significativa del que quedava de l'antiga fiscalitat reial,
esdevinguda comtal i trossejada en nombrosos feus dels antics termes situats al sud de
Girona. A canvi rebien la fidelitat d'aquests castlans –Ramon Oliba, primer, i el seu fill
Guillem Ramon des de 1085–, que també eren els seus veguers o delegats a la ciutat,
citats amb aquest títol des de la segona meitat del segle XI (1085), encara que llur paper
hagi estat més el de representants dels interessos comtals a la ciutat, especialment en
relació als altres poders feudals, que no pas el de delegats de l'autoritat pública amb ple-
nitud de competències. En canvi no sembla probable que el castell hagués disposat de
feus intramurs, un fet a primera vista sorprenent atesa la seva condició de castell com-
tal amb jurisdicció sobre tota la ciutat –o potser per això. La documentació medieval no
esmenta gairebé cases intramurs que haguessin estat del castell i, d'altra banda, al sec-
tor urbà més proper al castell, entre els actuals carrers de Pere de Rocabertí i Alemanys,
es troben diverses referències primerenques, de mitjan segle XI, d'alous en possessió de
clergues i sagristans (Canal et al. 2003, 215-217), la qual cosa ens fa pensar que a mitjan
segle XI –i potser des d'abans– aquest sector estava sota domini de la seu gironina i dels
seus clergues. De tota manera, no hem d'oblidar que l'autoritat del castell, pel seu caràc-
ter comtal, afectava la ciutat sencera.
Com ja sabem, el castell tenia una funció destacada des de feia dos segles i mig, quan
va ser aixecat per les autoritats carolíngies: era per definició el "castell de la ciutat".
Desconeixem si en el segle XI aquest paper renovat del castell en relació a la ciutat i el
comtat va significar reformes constructives importants, car fins ara el treball arqueològic
no ha mostrat resultats concloents. Coneixem algun judici celebrat al castell, com el que
tingué lloc, en una data desconeguda entre els anys 1054-1056, en presència dels com-
tes Ramon i Almodis i amb assistència de bisbes, abats i altres magnats (Feliu i Salrach