Page 102 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Berenguer. Un jurament que no s'ha conservat, però que sens dubte existí atesos els
estrets lligams del bisbe gironí amb la parella comtal i la seva evident parcialitat en el con-
flicte que els enfrontà amb la comtessa Ermessenda ja que, entre els anys 1052 i 1055, el
bisbe havia exigit el retorn de tots els feus episcopals que la comtessa Ermessenda havia
rebut del seu germà el bisbe Pere Roger (Marquès 1993, 239-241) i tot seguit en va donar
alguns als comtes i als seus fidels (Canal et al. 2003, 75). El jurament del bisbe a Almodis
no pot ser datat amb precisió, ja que es tracta d'un jurament personal, on no hi figura cap
referència específica a Girona que permeti datar-lo a partir de 1057. L'origen d'aquesta
relació feudal de fidelitat dels bisbes gironins era anterior, ja que en 1051 el bisbe Pere i
el comte Ramon havien signat un conveni en què el bisbe –poc abans de la seva mort
protecció comtal tots els dominis i clergues episcopals: "(...)Et ego Petrus
–posava sota la
prescriptus mitto canonicam cum sua terra et cum suis omnibus Sancte Marie prescripte
sedis et omnes clericos iam dicte sedis et omnes clericos cum eorum rebus et totum meum
honorem epsicopalem in tuam baiuliam et defensionem(...)" (Marquès 1993, 227-228). Es
tractava d'uns juraments i convenis cabdals, car a través seu els comtes eren reconeguts
com a senyors suprems de tot el clergat regular i secular, ja que tots ells, i especialment
els clergues episcopals i canonicals de la seu, estaven vinculats al bisbe per obediència i
fidelitat. Però també indiquen que la potestat comtal havia estat discutida i el comte la
recuperava mitjançant les noves fórmules feudals.
Aquests convenis i juraments no foren fàcils d'aconseguir, car la relació entre comtes
i bisbes gironins havia passat per moments complicats en els anys quaranta i la primera
meitat dels cinquanta del segle XI. Si la relació entre Ermessenda i el seu germà el bisbe
Pere Roger havia estat bona –res no permet dubtar-ho–, els enfrontaments del bisbe amb
el seu nebot-nét Ramon Berenguer devien ser prou conflictives, fins al punt que hi hague-
ren accions armades, com deixa entreveure el citat conveni de desembre de 1051 on el
comte prometia que (...)de ipsis toltis et tortis que hominesfaciunt Sancte Marie sedis pres
et tibi in tuo episcopatu faciam iustitiam (...)et de illis toltis et tortis de quibus face- -cripte
re non potuero iustitiam adiutor ero Sancte Marie et tibi. La qual cosa volia dir que, a
canvi dels drets episcopals rebuts, el comte es comprometia a redreçar els torts i les vio-
lències cotmesos pels (seus) homes i ajudar el bisbe a redreçar aquells que hagués rebut
de tots el que s'aprofitaven del clima d'enfrontament per exercir la més pura i simple
rapinya sobre les persones i béns de senyoria de l'Església de Girona. Malauradament el
document no diu res dels llocs on haurien estat comeses aquestes accions. Els conflictes
encara no s'havien resolt uns anys després, car ja hem vist com Berenguer, el nou bisbe
gironí, aconsegui que la comtessa Ermessenda li retornés –entre 1054 i 1055– els feus
episcopals que havia rebut del seu seu germà Pere, alguns dels quals es trobaven, poc
després, en mans de partidaris dels comtes Berenguer i Almodis. Des d'aleshores, les
bones relacions entre el bisbe i els comtes triomfants ajudarien a desenvolupar el paper
cada cop més dominant que jugarien el bisbe i els canonges dins els murs de la ciutat.

El castre de Gironella

Des del punt de vista del procés feudalitzador dins Girona, el més significatiu era que
tots els documents ratificaven la primacia del castell de Gironella com a seu i símbol de
l'autoritat comtal sobre la ciutat. En dues dotzenes de juraments i convenis signats entre
els comtes i els grans magnats gironins aquests afirmaven, entre altres coses "(...)no
dezebrei prescripto seniori meo (el comte o la comtessa) ...neque de ipsa ciuitate que
dicunt Gerunda, neque de ipso castro quod dicunt Gerundella, neque de ipsasfortedas
que in predicta ciuitate sunt aut erunt (...)negue de ipso episcopatu Sanctae Mariae sedis