Page 106 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

fortalesa podia ser molt semblant al Castellvell de Barcelona que formava part de les pos-
sessions vescomtals des de feia temps i consistia en dues torres que flanquejaven l'en-
trada nord-oriental de la ciutat, amb un passadís i diverses cambres al seu damunt que
unien les dues torres (Banks 1992, 34). Aquesta disposició castral, on la fortalesa es con-
fonia amb les muralles urbanes i que encara era més evident al castell de Sobreportes,
explica per què els documents citen repetidament la turrem vicecomitalis, les turres et
muros o les turres et fortedas dels vescomtes i només s'esmenta com a castro de Gerunda
des de 1106 (Rossell 1945, 928). No sabem exactament en quin moment s'aixecà un veri-
table castell, un eixample del mur meridional de la ciutat del qual es conserva un mag-
nífic pany al sud de la torre vescomtal. Només sabem que en el citat document de l'any
1054 hom citava una casa intramurs i sota la torre vescomtal, que sembla correspondre
al mateix indret que un document de l'any 946 situava extramurs (Rius 1928, 358). En
qualsevol cas, la seva constitució com a castrum, dotat de drets i honors dins i fora de
la ciutat, no deu haver estat en una data diferent a la del veí castell de Sobreportes, cap
a mitjan anys 50, quan els comtes Ramon Berenguer i Almodis s'apoderaren de Girona i
el vescomte Ponç i la vescomtessa Ermessenda els juraren fidelitat.

A diferència del que hem vist en el castrum Gerundellae, del qual hem pogut esta-
blir alguns dels alous comtals o feus que hi estaven relacionats fora de la ciutat, no dis-
posem de notícies gaire concloents pel que fa al castell vescomtal. En primer lloc, no
queda clar quins feus tindria dins la ciutat en el segle XI, si és que en tenia, però tenim
una notícia prou significativa d'aquest sector de les muralles en una data propera. L'any
1054 el clergue Guitart va fer donació a la canònica de la seu d'una casa que tenia intra-
murs sota la turrem vicecomitalis. La casa havia estat del milite Oliba Duran, aleshores
ja difunt, que a canvi havia ofert els seus serveis militars a la citada torre. ( ..)qui solitus
erat manere in iam dicta vicecomitali turre(..), diu el document, un clar exemple d'un
feu donat a canvi de serveis militars, encara que aquest feu havia estat donat posterior-
ment a un clergue. El document portava la signatura de la vescomtessa Ermessenda, que
per la seva condició de senyora del castell sembla haver donat el seu consentiment a la
donació (Marquès 1993, 233-234). Tot plegat sembla indicar que existia un vincle estret
entre els murs i les torres de la ciutat, d'una banda, i les seves cases, quan aquestes eren
properes, les quals tenien en feu milites o feudataris, com els citats Berenguer Eldemar
a Sobreportes o Oliba Duran al castell vescomtat, a més de les cases en feu episcopal
de Gausfred Bastons, citades en 1059, i que veurem més endavant.
Documents més tardans, dels segles XIII i XIV, esmentaven els forns de pa de
Sobreportes i Requesens (nom del castell vescomtat des del segle XIII), sens dubte infeu-
dats als citats castells i propers a aquests, però desconeixem si aquests forns ja existien
en el segle XI (Canal et al. 1998, 42 i 46).

Lafeudalització eclesiàstica: el bisbe i els canonges

En l'interior de la ciutat s'anava consolidant progressivament la propietat i l'autoritat
de la seu gironina, és a dir, dels seus clergues, el bisbe i els canonges. Es tractava d'una
situació no gaire antiga, car la documentació episcopal no identifica alous o dominis
intramurs fins ben avançat el segle X. L'any 979 trobem les primeres referències a cases
de la seu —domum santa Maria (Martí 1997, 118)— que interpretem que formaven part
del domini episcopal. Això no vol dir que no hi haguessin alous particulars de clergues
des de dates més reculades, però resulta indiscutible el darrer privilegi carolingi atorgat
a la seu en 922, on encara no s'esmentava cap mena de domini episcopal dins la ciutat,
mentre sí ho feia la butlla papal de 1002 quan entre els dominis de jurisdicció episcopal