Page 111 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

noves condicions. Estem davant l'ascens de nous grups socials desenvolupats a l'aixo-
pluc de les relacions feudals? No podem afirmar-ho absolutament, però les dades sem-
blen anar en aquesta direcció.
Deixant de banda les consideracions estructurals que indiquen un procés de conso-
lidació dels lligams feudataris en la segona meitat del segle XI, sembla que altres de més
conjunturals poden haver ajudat en alguns casos concrets. Així podem interpretar, per
exemple, l'existència de diverses infeudacions esdevingudes no gaire després del 5 de
desembre de 1082, data de la mort del comte Ramon Berenguer, Cap d'Estopes, pre-
sumptament per instigació del seu germà Berenguer Ramon, que la historiografia poste-
rior convertí en el Fratricida, una tragèdia provocada per la complicada herència deixa-
da pel comte Ramon Berenguer, el Vell, als seus dos fills. La mort deixà en herència una
greu crisi política que va estar a prop d'enfrontar violentament diversos bàndols de la
noblesa feudal entre 1083 i 1086 i que també es pot analitzar en clau gironina (Canal et
al. 1996, 52-55). Potser calgui interpretar en aquest sentit els citats establiments-infeuda-
cions de 1083 i 1084 efectuats pels sagristans primer i segon a 1'areny de l'Onyar, prop
de la porta meridional de la ciutat (supra). No podem ignorar que, a banda dels aspec-
tes financers, aquests acords comportaven sovint obligacions de fidelitat i ajut, encara
que aquestes no siguin esmentades en els documents de donació. El context de crisi
política és més clar en un altre document citat, de 17 de març de 1085, quan el clergue
Bonfill ve vendre al monestir de Sant Daniel un feu que tenia a l'alou comtal extramurs,
al nord de la ciutat i al peu de la muralla de la canònica. L'operació es va fer amb el
consentiment de la comtessa Mahalta, vídua del comte assassinat. La comtessa sens
dubte tingué un paper protagonista en l'operació, i a banda d'embutxacar-se una part
dels rèdits d'aquesta, ens mostra com la feudalització del que quedava dels béns com-
tals havia progressat des de mitjan segle XI. No tenim constància directa de si aquesta
munió de donacions de feus entre feudataris com els sagristans i sotsfeudataris compor-
taren un conjunt de juraments i convenis semblants als que establiren, a dotzenes, els
comtes i bisbes gironins, però sembla força probable, tot i que en no dipositar-se als
arxius comtals o episcopals no han arribat fins a nosaltres.

Els gironins i la servitud feudai: una qüestió oberta

Quines conseqüències tingué per als habitants de Girona la feudalització de les rela-
cions socials i polítiques entre els poderosos? Patiren un procés de submissió o asservi-
ment semblant al de tants pagesos a la resta del territori, a més dels torts i violències tan
esmentats en l'època? Tenim dades, més tardanes, de l'aplicació dels mals usos a Girona,
car a la fi del segle XII el comte-rei Alfons va alliberar els gironins de la intèstia i la eixòr-
quia en els anys 1190 (Guilleré 2000, 39-40) i 1194 (Juliol 2001, 19-21), ja definits en la
documentació catalana des de mitjan segle XI. El rei estenia aquest alliberament a tots
els habitants, però n'exceptuava els residents del burg de Sant Pere de Galligants, que
depenien de l'autoritat immune del seu abat. Sembla evident, per tant, que els gironins
de les darreries del XII estaven sotmesos a determinats drets, la naturalesa dels quals
resta fora de tot dubte, eren mals usos, sentits com injustos o il•legals, raó per la qual
foren disputats aferrissadament pels pagesos i els senyors durant la baixa edat mitjana.
El que ja no tenim tan clar és l'època en la qual s'implantaren, que lògicament era ante-
rior a la data de la seva abolició.
Des de mitjan segle XI disposem d'alguns testimonis per defensar l'existència d'un
clima de violència i d'imposició de càrregues injustes al territori gironí, com a la resta
dels comtats. Fórmules com "injustament ", "torts", "acaptes", "males pressions" o "mals