Page 116 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

segle IV, bellament esculturats, que han estat datats de començament del segle, i un dels
quals ha estat atribuït tradicionalment al màrtir, ajuda a refermar la idea d'una dedicació
del lloc al culte martirial molt primerenca.

Al llarg de l'antiguitat tardana (segles IV a VII) la basílica i el màrtir surten citats en
alguns textos com el de Prudenci, que mostren el prestigi que tenia el lloc de la tomba
del sant ja en el segle IV. A les darreries del segle VI, el rei visigot Recared va obsequiar
una corona d'or per embellir-la, i, un segle després, Julià de Toledo explica com el rebel
Paulus se'n va apoderar per coronar-se rei; un altre metropolità toledà, Ildefons, expli-
cava l'especial veneració que el bisbe Nònnit sentia cap al sepulcre i el cos del sant.
També Gregori de Tours, en el segle VI, relatava els miracles del sant a la seva basílica
gironina. Tots ells són testimonis prou eloqüents del prestigi que gaudia el sant màrtir
gironí. Per això, tot i que mancats de cap referència explícita, pensem que la basílica de
Sant Feliu fou també la seu episcopal de Girona, car, entre altres raons, no s'esmenta cap
altre temple gironí fins al segle IX. Hi ha, tanmateix, la possibilitat teòrica que l'antic tem-
ple foral hagués estat consagrat i hagués funcionat com a església a partir d'un moment
imprecís de l'antiguitat tardana, que ho hagués deixat de ser durant el domini àrab i que,
un temps després de la incorporació de Girona a l'imperi, hagués estat promocionada a
cocatedral. Pensem, però, que s'adequa millor a allò que coneixem una consagració
nova de vers el 800, prescindint de si aquell espai va ser o no mesquita (Nolla, 2003, 99-
114). Tampoc disposem de cap notícia sobre com afectà l'ocupació musulmana el lloc
del martyrium (Canal et al. 2000, 32-35).
La informació arqueològica d'aquests segles referida a Sant Feliu és igualment escas-
sa. A banda dels ja referits sarcòfags esculturats, només coneixem l'existència d'un
important cementiri a banda i banda de la via d'entrada a la ciutat des del nord; un lloc
que tenia un origen altimperial però que conegué una continuació durant l'antiguitat tar-
dana –des del segle V– en un context ja cristianitzat i voltant el prestigiós lloc de culte
dedicat a Sant Feliu des de començament del segle IV. Les traces d'aquest cementiri ja
varen ser detectades en les obres de construcció de la capella de Sant Narcís a les darre-
ries del segle XVIII i més modernament en les excavacions de 1984 i 1986 on es trobà
un mur de delimitació de l'espai funerari al nord del temple i de les seves escales. Tot
plegat, malgrat la seva feblesa, ens permet constatar la permanència d'un important espai
religiós –amb una església i un cementiri– desenvolupats a l'aixopluc del màrtir Feliu des
del segle IV (Canal et al. 2000, 18-24). Sembla gairebé segur que aquest espai també hau-
ria de incloure altres edificis que no podien faltar en un complex episcopal com un aula
o edifici de representació i residència episcopal, un xenodoquium o hospital de pobres
i peregrins, un baptisteri exterior, a més d'un possible monestir canonical, amb un pati
central a partir de les reformes aquisgranenques propugnades pels carolingis i segura-
ment des d'època de Teuter, que dotà els clergues de la seu amb aquesta finalitat el 887.
No queda clar, més aviat al contrari, que s'aconseguís el que es pretenia. Tot plegat resul-
ta molt hipotètic i a més pot haver estat afectat pels diversos incidents bèl-lics de final
del segle VIII i principi del segle IX, que van motivar l'aixecament d'un segon temple
episcopal intra muros. Però no podem oblidar que les primeres informacions precises
d'aquest sector suburbà, ja en l'últim quart del segle X i especialment en el segle XI,
expliquen que era conegut com el burg de Sant Feliu i era possessió de la seu de Santa
Maria. La nova canónica de Sant Feliu només mantingué el domini sobre el seu espai
immediat especialment al nord, en l'illa de cases limitada pels carrers de Transfigueres i
del rei Martí. Pot haver estat a causa de l'existència de dependències annexes al vell tem-
ple episcopal? Sembla molt probable si tenim en compte que en l'edat mitjana encara
s'hi trobaven un claustre-cementiri i el refetor dels canonges.