Page 117 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Sant Feliu i Santa Maria, cocatedrais en el segle IX

La primera documentació gironina, de principi del segle IX, després de la conquesta
carolíngia, transcrita al Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona, ens diu que la
seu de Girona era, sens dubte, el temple de Sant Feliu, fora murs i al costat de la porta
nord de la ciutat. Ens ho indica el primer document conservat, de l'any 817, que parla
de la donació de la uilla de Bàscara al bisbe Gualaric i a "(...)Sancti Felicis beatissimi
martiris Crhisti sedis Gerundensis" (Martí 1997, 73-75). Cal notar que el document recor-
da que la donació havia estat feta en una data anterior no precisada. La referència a Sant
Feliu com a única advocació episcopal i com a única església catedral era, per tant, ante-
rior a l'any 817. De fet es tractava d'una donació atorgada per Carlemany, tal com recor-
dava el precepte del seu fill, l'emperador Lluís, de l'any 834, on s'esmentava la uilla de
Bàscara entre moltes altres donades a la seu. Per tant la seva data no pot ser en cap cas
posterior a 814, data de la mort de Carles el Gran, i d'aquesta manera esdevé la refe-
rència escrita més antiga de l'existència de la primera església episcopal de Girona.
Presenta més dificultats cronològiques la referència d'un document de l'any 851 que
explica la donació en una data anterior d'un domini situat a Fonteta que el rei Carles va
fer al bisbe Gotmar i a ... Sancto Felici martyri Christi (Marquès 1993, 69-70), citada
implícitament en el text com a seu episcopal. Encara que el document no destriï de quin
rei Carles es tracta, si de Carlemany, mort en 814, o Carles el Calb, regnant des de 843,
una lectura acurada ens fa inclinar-nos per la segona opció, car si Carlemany hagués
atorgat el domini, hauria estat citat en el precepte atorgat per Lluís el Pietós l'any 834 on
citava els termes donats o confirmats pel seu pare. Però Fonsedictus —Fonteta— no surt
citada per primer cop fins al precepte reial de l'any 844 i tots els posteriors, de la sego-
na meitat del segle IX (Marquès 1993, 66-69, 73-75, 75-78). Per tant, en una data com-
presa entre el 843 —quan Carles el Calb arribà al poder— i el 844, la catedral era defini-
da amb l'única advocació de Sant Feliu, un fet que embolica la troca, perquè un parell
d'anys abans, l'any 842, la catedral de Girona ja era citada com una seu doble en un judi-
ci sobre drets fiscals al comtat d'Empúries on el madatari del citat bisbe Gotmar argu-
mentava que la disputada tercera part dels drets fiscals dels mercats pertanyien "(...)ad
Sancte Maree seu ad Sanctum Felicem sedes Gerundenses" (Marquès 1993, 60-66). D'altra
banda, en un document més tardà, de l'any 893 es recordava la donació del vilar
Abderama al terme de Bàscara feta per l'emperador Lluís a la seu de Santa Maria i de
Sant Feliu "(..)ad Sanctam Mariam virginis et Sancto Felice martire Christi(...)"
(Marquès 1993, 87-89), la qual cosa confirma que abans de la mort de Lluís el Piadós,
l'església de Santa Maria ja havia esdevingut episcopal. Per tant, en una data imprecisa,
en l'any 840 com a molt tard, i segurament abans, l'església de Santa Maria, dins els murs
de la ciutat, es va convertir en el segon temple de la seu. Però la consolidació de la sego-
na advocació va trigar encara alguns anys, com ho indiquen els repetits dubtes expres-
sats en la documentació de la primera meitat del segle IX.
Aplegant la seqüència cronològica dels textos coneguts de la primera meitat del segle
IX trobem aquestes advocacions referides a la seu de Girona;

— Abans de 814 (citat en 817). (...)Sancti Felicis beatissimi martiris Christi sedis
Gerundenses(...)
— 814-840 (citat en 893). (...)Sanctam Mar/am virginis et Sancto Felice martire Christi(...)
— 842. (...)ad Sancte Maree seu ad Sanctum Felicem sedis Gerundensis(...)
— 843-844 (citat en 851). (...)Sancto Felici martyri Christi(...)